dijous, 29 de setembre de 2011

Parc Cervantes


Ja en vaig parlar una mica. El Parc Cervantes és el parc on les papereres són cistells de mimbre, però sobretot és un lloc on trobar en directe un festival de roses. Hi tantes varietats de roses com us pogueu imaginar i n'hi ha de tots els colors haguts i per haver. Normalment està molt poc concorregut, pel que si pot estar molt tranquil. Aquest és un parc per anar-hi acompanyat quan tens ganes de parlar durant una bona estona o si simplement vols desconnectar després d'un llarg dia, anar-hi a última hora és genial i et permet airejar-te molt sense haver de sortir de Barcelona. I us asseguro que asseguts als bancs que hi ha envoltats de plantes enfiladisses i flors tot es veu d'un altre color i se't dibuixa un somriure a la cara.

32 comentaris:

  1. No hi he estat mai, però la meva germana sí i li encanta. Algun dia hi vull anar! Tal com en parla ella, com en parles tu i com en parlen les fotos deu ser una meravella :-))

    ResponElimina
  2. Ja es veu per les imatges que val molt la pena anar-hi, però he mirat on para i realment em cau molt lluny de qualsevol lloc de pas, anar-hi expressament em suposaria un bon desplaçament. Hauré de fer que valgui la pena si hi vaig, oi?

    ResponElimina
  3. ¡Alucinante lugar!
    Como para ir por allá un día de estos, ¿eh?

    ¡Miles de petonets, cariño!

    ResponElimina
  4. Aaaaah, i jo que no hi he estat mai! És més, i jo que no l'havia sentit mai! El desconeixia totalment. Com és possible? Deu ser perquè els del nostre barri/poble diem que no som de Barcelona... (saps que la meva àvia encara deia baixar a Barcelona per anar al centre?).

    Gràcies per descobrir-me'l! Ja el tinc a l'agenda! T'asseguro que me n'has fet venir moltes ganes!

    ResponElimina
  5. Ei! Doncs jo sí... hi he estat uns quants cops. Estudiava allà a prop i molt s anys més tard vaig treballar allà a prop també. Ara potser fa més de 10 anys que no hi he estat

    Recordo les roses i recordo la tanquil·litat. Però el trobo molt més verd del que era abans, encara molt més bonic. Hi hauré de tornar. Gràcies per les fotos. Són molt boniques.

    ResponElimina
  6. Sembla un altre món, allunyat de la ciutat. Que romàntic i quina verdor.
    Crec recordar que Fra Miquel en va parlar un dia al seu blog i explicava que hi ha una varietat extraordinària de roses.

    Precioses les fotos.

    ResponElimina
  7. Entrem en una altra dimensió, de fet. I molt a la vora del cel, diria jo.
    Recordo aquests jardins de manera molt llunyana, com un lloc per a la introspecció, com un lloc de pau, com un parèntesi.

    ResponElimina
  8. Jo el tenia, aquest parc, al costat de l'institut. Quan faltava un professor o feies campana era deliciós. També hi fèiem gimnàsia.

    ResponElimina
  9. Ostres, un lloc molt maco i curiós, i que m'era completament desconegut!! M'has fet venir ganes d'anar-hi, tot i que ara ho tinc una mica difícil... potser quan hi pugui anar ja no hi haurà roses, que serà Nadal! Bé, ja veurem...!

    ResponElimina
  10. Jo sí que hi he estat i és cert que és molt bonic. Sempre dic que aniré quan hi fan el concurs de roses noves però encara no ho he fet. Crec que és al maig. A veure si aquest any m'hi apropo! Pels que no hi heu estat mai, aquest també pot ser un bon moment, oi?

    ResponElimina
  11. Que bonic, fa venir ganes d'agafar un llibre i llegir-lo mentre s'escola la tarda (o el matí), mentre encara faci bo. Jo no hi he estat mai, espero que no hi hagi gaires abelles, perquè pareix taaaan romàaantic.

    ResponElimina
  12. Hauré estat un par de vegades en aquest parc , una amb el pares i un altre amb la dona suposo que el meus fils també hi aniran... Es veritas que esta molt poc concorregunt y que és molt bonic i les fotos també. Un aabraçada.

    ResponElimina
  13. oh! Acabo de descobrir el teu blog gràcies al comentari que has deixat al meu. És preciós. Prometo visitar-lo. Sóc Barcelonina de soca-rel i de cor i a mi, malgrat la brutícia que tantes vegades em destorba la vista, també m'enamora la meva ciutat.

    ResponElimina
  14. mira q el tinc al costat de la feina... i no hi vaig mai!! no tinc vergonya, pq la veritat és q és tan preciós com has explicat... ay!

    ResponElimina
  15. això està a barcelona? no en tenia ni idea xD

    ResponElimina
  16. Sembla un lloc molt agradable. Resulta curiós que hi haja gent de Barcelona que no el conega. Potser si fora més conegut, perdria part del seu encant.

    ResponElimina
  17. Un paradís entre el desgavell de la ciutat. Preciós, gràcies per descobrir-nos-lo.

    ResponElimina
  18. Crec que ha de ser magnífic perdre's allà dins per pensar i posar les nostres idees en ordre. Estic segura, a més, que podria rebre moltíssima inspiració només de respirar i observar la verdor al meu voltant.

    Magnífiques imatges, sobretot la segona.

    Una abraçada forta :)

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots i totes! Ja he vist que els que sí que hi havíeu anat també el trobeu molt bonic, i espero que els que encara no hi heu anat quan ho feu us agradi, i ja em direu què us ha semblat…Bona setmana, petonets!

    ASSUMPTA, si que és maco, suposo que tot va gustos, però realment és molt bonic. Si finalment algún día hi vas ja em diràs si t'ha fet el pes o no! Jo el trobo un delícia, la veritat. Surts d'allà flotant, tot és tan bonic i cuidat, les flors, la pau, que surts ben relaxat.

    XEXU, realment queda força apartat, a sota de Sant Joan de Déu, però suposo que per això si està tan tranquil. Clar que sí, ves-hi acompanyat i ja et dic que un passeig per allà si està la mar de bé, sembla que tot flueixi sol amb tantes flors, caminets de sorra i plantes. Fa sortir la part sensiblona i tot...

    SIBERIANA, a ti como te cae muy cerquita, pásate cualquier día de estos y ya verás que te gustará! Madre mía tu que estás al otro lado del Atlántico…;P

    PORQUET, quina gràcia això de la teva àvia, sí que és veritat que hi ha barris que encara diuen que són un poble, ara, tant com dir "baixar a Barcelona" com feia la teva àvia, jo mai ho haviat sentit, que bona! La meva mare m'explica coses de familiars que vivien a Susqueda i ara pensar que és un pantà, també em fa gràcia, com canvia tot, però què t'haig de dir a tu que també ets un porquet historiador! Ah i si vas al parc, espero que t'agradi…

    CARME, ohh, deu anys, la veritat és que no et puc dir si ha canviat gaire o no, perquè jo tampoc fa masses anys que el conec…Però realment és el que dius tu: roses i tranquil·litat, i això sí, verdor n'hi ha molta també.

    PAIS, síii és un parc molt i molt romantic. Perquè té varis arcs fets de plantes i flors i quan passes per sota..dius..ohh, que bonic! Hi ha moltíssimes varietats de roses, jo com que no hi entenc res de roses, tampoc et puc dir gaire, però cada tipus porta el seu cartellet i et diu la varietat que és. Gràcies maca!

    JORDI, jo també el trobo exactament un lloc com dius, de pau, de parèntesi. D'introspecció potser menys, perquè com a mínim jo, em quedo tan embalida de l'entorn que és tan maco, que el cap se m'en va al núvols i gairebé diria que somio desperta allà al mig. Em ficaria a fer saltirons i tot!

    HELENA, quina sort fer gimnàs i campanes aquí! Quina meravella. És clar que has sortit amant de la literatura, si va pujar passant forces estones en un entorn tan romàntic i bonic.

    YÁIZA, uii tu ara que estàs a París i pots anar a Versalles com si res…ja tens feina! Que allà de coses maques no en falten precisament, més aviat tot el contrari…

    SUSANNA…sí és el maig!! Jo tampoc hi he anat mai quan fan el concurs, aquestes dates entre una cosa i l'altre sempre te n'acabes oblidant i quan hi penses ja ha passat. Segur que encara deu ser més bonic i olorós, perquè amb totes les roses noves, acabades de plantar ha de ser preciós.

    EUTRAPÈLIA, allà estirat a l'herba amb un bon llibre s'hi deu estar com al cel. Aquest parc en concret no ho he fet, però sí a molts d'altres i realment si fa bo i toca el solet, si està tan bé! Abelles? Quan hi he anat no n'he vist…a més les roses queden una mica apartades de la zona per estirar-se i així…i romàntic ho és un munt, a mi només de passejar per allà ja se'm posa cara de bleda! Ains…

    JUAN, els nens no sé si els deu agradar gaire perquè no hi ha res per jugar, però si els hi agraden les flors i el verd, potser sí!

    ANNA MANSO, oh, moltes gràcies!! M'alegro que t'agradi. Una altra enamorada, i ja he llegit al teu blog que ets de Gràcia. Sempre hi ha coses, com la brutícia, que destorben la vista, però la bellesa sempre acaba guanyant. I a Barcelona això queda més que clar…

    NOEMOZICA, ja acostuma a pasar això, que quan tenim alguna cosa molt a prop no ho disfrutem prou. És com allò que anem als museus quan fem turisme i molts cops no hem vist tots els museus de casa nostra, som un cas com un cabàs!!!

    ResponElimina
  20. PONS007, "no te acostaràs sin saber una cosa más"….està a dalt de tot de la zona universitària.

    JMERCH, sí ja tens raó. El Parc de la Ciutadella mateix és molt maco, però a vegades hi ha tanta gentada i està tan ple que no si acaba d'estar tranquil. En canvi aquí hi ha molta pau…

    XICARANDA, és talment així com ho dius. I a més està al costat de la Diagonal, amb tots els cotxes que surten de Barcelona i que hi ha tan moviment i quan hi entres, sembla com entrar a un món paral·lel. Gràcies, m'alegro que l'hagis trobat bonic. Realment encara és millor que a les fotos.

    MISS YUSTE, segur que t'inspiraries en un entorn tan relaxat, verd i amb els colors de les roses, la lavanda, etc. Quan estem a llocs que ens hi sentim bé, sembla que el cap es relaxi i parli ell sol, dient noves idees, és creatiu, lliure…Gràcies, una altra abraçada per tu!

    ResponElimina
  21. Jajajaja, ¡pues yo más que encantada de irme a tomar ese cafecito contigo en el parque! Sólo déjame ahorrar lo necesario y me tomo el primer avión :D

    ¡Mucha luz, cariño!

    ResponElimina
  22. es perciós !!

    un peto guapa
    http://wwwmusthave.blogspot.com/

    ResponElimina
  23. ting ganes de marxar de Barcelona i anar al viure al camp per poder baixar els caps de setmana i conèixer-la millor!

    ResponElimina
  24. SIBERIANA, tu ahorra para el avión y yo ya pongo el cafelito! Heheh, mua! ;)

    MUSTHAVE, oh, m'alegro que t'agradi! Un altre petó per tu també guapa!

    PERÒQUÈDIUS, ja t'entenc amb el dia a dia i les presses no ens queda gaire temps per gaudir-ne. I quan marxes a un lloc tranquil i llavors tornes t'ha canviat la mirada i t'adones més de tot allò positiu de la ciutat. Una abraçada!

    ResponElimina
  25. Treballo molt a la vora del parc Cervantes i algun migdia m'hi he acostat a correr una mica per allà. Tot és tranquil·litat, fins i tot a aquella hora!

    ResponElimina
  26. Es un lloc...diria que "entranyable"!
    Una abraçada! :)

    ResponElimina
  27. és un parc ben romàntic. hi he estat un parell de vegades i és preciós, com el Palau Reial. Allà hi anava més sovint, xq és a tocar de la meva antiga facultat i de vegades ens hi perdíem. molts bons records tb!!

    ResponElimina
  28. Qué hermoso lugar!! Parece un jardín secreto. Ideal para sentarse a calmarse un poco de la cotidianeidad, bajar las revoluciones y disfrutar el momento! :O)
    Besitos!

    ResponElimina
  29. JORDI, oh, benvingut, merci per passar! Així tu ets un d'aquells que veig corrent?? No, al migdia no hi he anat mai, al vespre sí que a vegades es veu algú (tampoc gaires) corrents. Segur que a la tarda deus tornar a la feina renovat com una rosa de les que hi ha parc!

    FANALET, bona paraula...m'agraden les coses entranyables...segur que tu amb la teva càmara deus arrassar fent fotos a les roses allà! Una abraçada per tu també ;)

    RITS, ohh a mi també m'encanta el palau reial, també és super romàntinc..l'altre dia hi vaig estar fent fotos, així que segur que algun dia en cau un post! Aviam, si tenies la facultat per allà poden ser les facultats d'economia o la de dret?? I com que un dia et vaig llegir algun post que deies que havies "tornat" a llegir la CE, aposto per Dret! ;P

    AUTOMME, pues supongo que un poco sí que es un jardín secreto porque no es uno de los parques más conocidos precisamente, y mira que de belleza no le falta! Un besito y gracias por comentar! ;)

    ResponElimina
  30. Per cert el Loquillo li va dedicar una canço anomenada : parque de Cervantes.

    ResponElimina
  31. El vaig descobrir fa uns anys, en bona companyia...i llegir-te, fa tornar ganes de tornar-hi!.

    Salutacions,

    ResponElimina
  32. CARLOS, doncs no ho sabia pas que hi havia una cançó dedicada al Parc, gràcies per l'informació! Una abraçada.

    AUDREY, doncs torna-hi, torna-hi... que segueix igual de bonic que devia ser llavors. ;)

    ResponElimina