Ja no visc a Barcelona,
la feina em va dur al meu poble
on de nit sento el silenci.
Vinc sovint a Bcn,
els pares, els amics hi viuen.
Encara que ens agrada més retrobar-nos
en entorns més naturals.
Ara segueixo escrivint,
com sempre,
però ja no escric de Barcelona
ni des de la meva ciutat.
Viure entre natura m'ha donat tant,
o trobar aquesta serenor
ha estat cosa de la trentena?
Ja no vull tornar a sentir ambulàncies
i el brugir dels cotxes a tota hora.
És curiós com som evolució constant.
Records o un somriure càlid (per ridícul que soni).