Ja no visc a Barcelona,

la feina em va dur al meu poble

on de nit sento el silenci.

Vinc sovint a Bcn, 

els pares, els amics hi viuen.

Encara que ens agrada més retrobar-nos 

en entorns més naturals.

Ara segueixo escrivint, 

com sempre, 

però ja no escric de Barcelona 

ni des de la meva ciutat. 

Viure entre natura m'ha donat tant,

o trobar aquesta serenor 

ha estat cosa de la trentena?

Ja no vull tornar a sentir ambulàncies 

i el brugir dels cotxes a tota hora.

És curiós com som evolució constant. 

Records o un somriure càlid (per ridícul que soni).