dijous, 10 de setembre de 2020

Ja no visc a Barcelona,
la feina em va dur al meu poble
on de nit sento el silenci.

Vinc sovint a Bcn, 
els pares, els amics hi viuen.
Encara que ens agrada més retrobar-nos 
en entorns més naturals.

Ara segueixo escrivint, 
com sempre, 
però ja no escric de Barcelona 
ni des de la meva ciutat. 

Viure entre natura m'ha donat tant,
o trobar aquesta serenor 
ha estat cosa de la trentena?

Ja no vull tornar a sentir ambulàncies 
i el brugir dels cotxes a tota hora.
És curiós com som evolució constant. 


Records o un somriure càlid (per ridícul que soni).

2 comentaris:

  1. Oh, ja no t'enamora Barcelona? Just l'altre dia mirava la meva barra lateral i pensava que feia temps que no se sabia res de tu...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Podríem dir que ja no per viure-hi, només per fer visites. Vivim ben a prop de Girona així que ara és la ciutat que més anem i Girona també enamora, oi? :) Amb alguns blogaires ens seguim la pista per instagram!

      Suprimeix