dilluns, 26 març de 2012

Silencis


Encara que els últims mesos potser hagi dedicat menys temps a mirar-te i sobretot, a escriure sobre tu.... no t'he deixat de viure, no t'he deixat d'estimar en menys mesura. Simplement he fet com aquell que deixa respirar la seva cançó preferida; sabent que arribarà el dia de retrobar-se amb la melodia, que seguirà allà amb tota la seva essència i que el temps de silenci farà trobar-li nous matisos. O com, amb aquelles persones que estimem de veritat, qualsevol paraula es converteix en accessòria, i sent com som que "collonades poques", poden passar les setmanes sense parar-nos a dir un senzill t'estimo.

Ara bé, les coses que estan ben arrelades, que formen part de nosaltres, no cal dir-les perquè siguin realitat, perquè cobrin sentit. Perquè ja en tenen per elles mateixes. Perquè són. I, com tot allò que té veritable valor, no "deixen de ser" perquè canviïn les circumstàncies, les situacions, el moment, l'estat d'ànim o les accions; fets que són purament circumstancials. Per això, estimada ciutat, espero que em perdonis el silenci, i que malgrat l'absència de paraules dels darrers temps, sàpigues que el sentiment cap a tu segueix intacte, no podria ser de cap altra manera.

20 comentaris:

  1. M'agrada el text i m'has despertat enyor amb la imatge! Se't trobava a faltar!

    ResponElimina
  2. Ei! m'alegro de tornar-te a llegir, Barce!

    Així que et disculpes amb la ciutat... I nosaltres, què? :) he, he, he... és broma!

    Pedralbes, preciós amb els jardins i els baladres florits!

    ResponElimina
  3. Paraules precioses... són paraules d'amor... Ai, jo que també l'estimo tant a aquesta ciutat nostra!!

    Què bé tornar-te a llegir, Pilarina!! ;-))))

    ResponElimina
  4. ha quedat clar que estimes a Barcelona, però ella també t'ha dit que t'estima?

    ResponElimina
  5. Jo porto molt de silenci amb un dels meus blocs, el dels anticànons. Però no l'oblido pas, tampoc! Se't trobava a faltar.

    ResponElimina
  6. Has tornat juntament amb els brots verds de primavera....ben tornada!!! i amb un bon escrit

    ResponElimina
  7. Silenci llarg però fèrtil, i esperadíssim.
    La meva ciutat també diu gràcies.

    ResponElimina
  8. Barcelona segurament t'ho perdonarà perquè li dius tot d'una bella manera....ara bé els teus lectors....no ho sé...és broma eh? bentornada!

    ResponElimina
  9. Tu no has escrit, però segueixes estimant la teva ciutat, i no me'n queda cap dubte. Però així com tu no t'oblides d'ella mai, saps que nosaltres tampoc t'havíem oblidat a tu?

    ResponElimina
  10. És comprensiva i t'enten. M'ho ha dit a cau d'orella!

    ResponElimina
  11. Gerònima: moltes gràcies! Doncs fes marxar l'enyor si pots...i fes-hi una passejada! :)

    Carme: no sabia que eren baladres! I ara que hi penso mira que n'hi ha forces a Barcelona. Carme, doncs aquesta entrada és la forma més subtil que he trobat de disculpar-me amb vosaltres també. Gràcies.

    Assumpta: hehehe....ja em pensava que t'hauries oblidat del meu nom després de tant de temps! Gràcies per ser-hi! ;)

    Neus: No coneixia el teu blog i ja l'he visitat! ;) Gràcies i salut!

    Pons: Mmmm...pues no me había preguntado yo ezo...(APM!!) XD

    Helena: Em sembla que és impossible oblidar un blog propi! Gràcies Helena.

    joan gasull: Merci! La primavera fa reviure a qualsevol...fins i tot un blog! ;)

    Jordi Dorca: moltes gràcies pel teu suport i per les teves amables paraules. Gràcies.

    Elfreelang: heheh...gràcies!!

    XeXu: moltes gràcies! Doncs una mica de por a que us haguéssiu oblidat de mi sí que hi era...

    Jordi: ohhh quines confiances que et portes amb la ciutat! A mi mai m'ha dit ni piu a cau d'orella! Gràcies!

    ResponElimina
  12. Això és tota una declaració d'amor cap aquesta ciutat. No cal dir-les ni segons quines coses... fins que s'escriuen o es diuen paraules així i llavors entenem la importància d'aquestes (en el moment adequat i davant de l'interlocutor adequat).

    Molt i molt bentornada.

    ResponElimina
  13. Això és amor per Barcelona i la resta tonteries!
    T'entenc perfectament, jo sent el mateix per València :)

    ResponElimina
  14. Què bé tornar-te a trobar per aquí! Barcelona està contenta i nosaltres també!

    ResponElimina
  15. Oooh!! un post preciós!
    T'hem trobat a faltar!!!

    ResponElimina
  16. No podía ser de otra manera.
    Yo también me disculpo por mi ausencia forzada debido a la escuela, y por mi silencio de dos meses. Estoy -casi- de regreso. Espero no me hayas olvidado.

    Luz infinita para ti, y cariño. Siempre.

    ResponElimina
  17. La ciudad te espera y los que andamos por aquí también ;)

    Abrazos y buen día

    ResponElimina
  18. Imprescindible el caos, que abelleix l'harmonia. Ben tornada. Petons.

    ResponElimina
  19. Quantes parelles s'han estimat als jardins d'aquest parc!

    ResponElimina