dimarts, 25 de febrer del 2014

Li agradava mirar el cel


Sempre caminava en terreny pla. No és que fos poc esportista, ni gandul, ni que tingués la comoditat i el confort com a les seves màximes. Simplement s'havia acostumat a passejar únicament per la plana. Li agradava poder mirar el cel, sense haver de patir d'ensopegar-se. Cada matí quan feia la volta habitual, es trobava els que venien de baixada: suats, amb cara de rebentats però satisfets. També se li creuaven els que encaraven la pujada: ben decidits i amb expressió "d'apali". No hi havia setmana que algun d'ells no li preguntés: i per quan pujar? Ell se'ls mirava amb cara relaxada i els deia: potser demà. I així els mantenia l'esperança. Quan al cap del mes es tornaven a creuar al mateix lloc i li demanaven explicacions deixava anar un: ai las, em vaig despistar, tan bé que si està per aquí..aviam si demà estic més al cas! A vegades alguns dels curiosos ho havien comentat, què li deu passar que no vol pujar? Si se'l veu sa i fort com un roure!
No li passava res. Ni tenia cap motiu. No hi havia història. Era tan senzill com que ja li agradava el que feia. A vegades hi ha coses tan senzilles i simples que ens sembla que no poden ser.


I amb aquest breu relat torno a posar en marxa el blog. Espero que tots estigueu molt bé i amb molta energia. El món continua estan tan girat com sempre, però per sort les lletres segueixen tenint un valor infinit.

24 comentaris:

  1. Quin text més bonic i siggeridor. Gràcies per tornar!

    ResponElimina
  2. Estiguem bé o no, alguns encara estem per aquí i observem amb alegria com uns quants blogaires desapareguts us heu decidit a tornar. Tant de bo sigui per una bona temporada. Reactives el blog i ho fas amb un post com el que ens tenies acostumats, i amb això iguales el bagatge dels dos anys anteriors. Ànims, que aviat et superes! Si ja estem bé com estem, per què hem de pujar o baixar? Quina mandra, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, i quina alegria que seguiu per aquí encara!! Sens dubte, s'intentarà!!

      Elimina
  3. Normalment, quan puges una muntanya no tens gaire temps de veure la vista, has de vigilar on trepitges. És una bona raó que per mirar el cel vagis de pla. El que seria l'eutímia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, no la conec aquesta paraula...i l'he buscat al diccionari.cat i no surt. Què significa? ;-)

      Elimina
    2. Barcelona,
      l'eutímia és el "bon estat d'ànim", ni eufòria ni depressió.

      Elimina
  4. Benvolguda, Pilar. Miraré de no haver de pujar gaires escales. Tinc el genoll malament. Però encara em va bé per llegir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, sens dubte llegir és molt millor que pujar escales. Ja ho diuen, no hi ha mal que no vingui per bé. Però el genoll que es recuperi igualment,

      Elimina
  5. que bonic Pilar! gràcies per transformar moments quotidians amb històries que ens fan reflexionar!
    pili

    ResponElimina
  6. Lo cotidiano puede ser poesía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jordim, no hi podria estar més d'acord! La poesia està en el que mira.

      Elimina
  7. Si el que fas t'agrada perquè s'ha de canviar....encara que sempre és bo provar coses noves no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. joan, oi tant que sí! Sempre està bé fer noves coses, ara, fem-les perquè a nosaltres ens ve de gust.

      Elimina
  8. Tornar? Serà si et deixem els que no hem marxat mai :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ueeee!!! pons007 veig que segueixes tan simpàtic i amable com sempre!! ;-)

      Elimina
  9. Està molt be poder decidir que ens agrada. Decidir què volem i què no volem. Deixar-se anar...
    Bentornada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies fanal blau! La veritat és que estic contenta de tornar a estar per aquí!

      Elimina
  10. bentornada! aquest 2014 veig amb alegria com els blogc tornen a revifar....la foto esplèndida per cert i el text també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree! Això de trobar l'estona de publicar últimament costa una mica, però aquí estem :)

      Elimina
  11. Respostes
    1. Lydia, no sé si he tornat gaire...però almenys s'intenta! Ens llegim!

      Elimina