Agafa embranzida, força i simplement salta. Salta amb totes les seves forces i energia. Per saltar cal passió, cal empenta, cal coratge. M'agraden les persones que salten, i que ho fan amb un somriure a la boca. Malgrat que el dia no acompanyi, tot i no saber si faran un bon salt, ni tan sols si arribaran allà on volen o si hi ha risc de tenir una mala caiguda. Aquest petit acte heroic els permet volar, per uns instants surar a l'aire, ser lliures…saltar és una mostra de llibertat, de triar el seu camí.
Saltar està bé, però generalment és millor fer-ho quan hi ha una xarxa de seguretat a sota. Saltar sense xarxa és una cosa que faria per ben pocs motius, però d'haver-n'hi, n'hi ha.
ResponEliminaM'agrada la idea de ser lliure per uns instants, em recorda el Kafka de El desig de ser indi.
ResponEliminaNo estic d'acord, hi ha vegades en que saltes al buit i ahi estàs perdut.
ResponEliminael salt del tigre també es donaria per bo?
ResponEliminafer bots d'alegria m'agradaria .....saltar al buit del futur .....saltar està bé ...cal energia i uns bons genolls
ResponEliminaComparto amb tu el sentiment per Barcelona... he vist poques ciutats més, però la meva, Barcelona, segueix semblant-me la millor. Et segueixo, salutacions!
ResponEliminahttp://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
i més d'un any després... segueixes viva!!
ResponEliminaSaltar per necessitat, per desig, o per plaer...per demostrar al món que estem vius, per desafiar el destí...
ResponEliminaMe'n alegro de tornar-te a llegir :-)
Gràcies pels comentaris! Saltar en sentit figurat i no tan figurat...en fer servir la il·lusió com a motor per dirigir-nos cap allà on volem, mai saltar al buit. Saltar cap allà on somiem. Però saltar…per l'impuls, per la força, per l'alegria! Fa il·lusió tornar a estar per aquí! ;P
ResponEliminaAhhh...i joan el salt del tigre es dóna per boníssim!! Aquest segur que ens deixa ben contents!! ;-)
ResponEliminaI fer petits saltironets com fan els petits quan van, contents, pel carrer? ;-)))
ResponEliminabentornada!!!! com m'agrada aquest retorn!!! i si, cal saltar. Avui no seria un gran dia xq ho fés, xò aniré intentant saltar. I tant!
ResponEliminaI cridar si se pot, al mateix temps! HOLA!!! :0)
ResponEliminaVaig a saltar! Me n'has fet venir ganes! ;D
ResponEliminaNo m'agrada saltar...
ResponEliminaSempre caic malament i em fot mal al turmell; de fet el primer esquinçament me'l vaig fer aterrant malament.
Quant de temps sense aparèixer per aquí,
benvinguda!
I could not resist commenting. Very well written!
ResponEliminaFeel free to surf to my weblog; Sytropin