divendres, 10 de juny de 2011

Sobre la bellesa

Abans de decidir-me a fer un blog, no era d'aquelles persones que van sempre amb la càmera a sobre a punt per captar tot el que passa al seu voltant. De fet, tot el contrari, trobava sense buscar. Més ben dit, la ciutat em trovaba a mi; i m'inundava el cor i l'esperit, netejant-me tota la contaminació que tenia dins. Molts dies, caminant pel carrer de sobte m'adonava de la bellesa de la ciutat o no tan de la ciutat com a conjunt, sinó d'una determinada perspectiva, d'una imatge concreta, d'un instant precís, de l'ara i aquí tot és preciós. I a continuació m'invadia un sentiment de pertanyença, de sentir-se connectat, de notar que estàs bé i sentir gratitud per haver pogut captar per uns instants tota la màgia de la vida, de l'aire, de la llum i del paisatge barceloní. Sense pretendre-ho, feia fotografies mentals d'aquests bells moments, suposo que per intentar guardar-los en la memòria.

La fotografia d'avui podria ser perfectament un d'aquests moments que he descrit, on l'esclat de la verdor dels arbres, la pau de l'aire i la suau escalfor del sol a la primavera et fan sentir feliç de ser ara i aquí. 

Foto: Avinguda Josep Tarradelles, a l'alçada del carrer Londres.

2 comentaris:

  1. "Feliç de ser ara i aquí", hi pot haver alguna cosa millor?

    ResponElimina
  2. Filadora, és que hi ha moments que semblin perfectes, que ja no necessiten res més. Que dius mira estic bé, estic feliç, simplement caminant pel carrer...sense més...:)

    ResponElimina