dimecres, 22 de juny de 2011

Barcelona plena ets de gràcia



Us diré uns quans noms de carrers i places: Igualtat, Progrés, Legalitat, Revolució i Sol. Suposo que ja deveu haver endevinat de quin indret de la ciutat us estic parlant: Gràcia. Doncs sí, avui em de gust fer una volta per un dels barris més estimats i desitjats de Barcelona. Una gran part de la gent jove o bé hi viu amb gran orgull o bé hi vol viure en un futur. Podríem dir que Gràcia és el barri progre per excel·lència. Vida al carrer, persones obertes i amb un somriure a la boca, places amb encant, cinema V.O., famílies joves amb uns quants fills, botigues amb personalitat, molts colors i molta música. A Gràcia es respiren ganes de viure i de riure, de joventud i de plenitud, de llibertat i de fraternitat. Hi abunden les àvies modernes i lleugeres, els joves i no tan joves d’ulleres de pasta, les bicicletes amb cistelles de flors i ara a l’estiu, les noies que ensenyen el melic i els nois amb pantalons curts.


Jo no sóc de Gràcia i mai hi he viscut, però gràcies a elles és un dels barris on hi he passat molts bons moments. L’Andrea, l’Anna i la Núria van ser qui em van descobrir els encants del barri. Perquè per mi ara Gràcia és sobretot elles. Suposo que ens estimem els llocs pel que hi hem viscut. D’aquesta forma és impossible desvincular-los de les persones i de les experiències. Així finalment, arribo a la fàcil conclusió que estimem la ciutat, el barri, els seus carrers i places, però sobretot, sobretot, estimem les persones amb qui els compartim. Per això m’estimo Gràcia, però sobretot me les estimo a elles.  Perquè com diu una d’elles (i la pel·lícula Into the Wild) “la felicitat tan sols és real quan es comparteix”. I si es comparteix a llocs amb racons tan especials com a Gràcia llavors ja podem dir que és la cirereta del pastís.

Bon inici d’estiu a tots.

Foto: carrer de les Carolines, Casa Vicens de Gaudí.

PD: Quan he començat a escriure aquest post tenia la intenció de parlar de Gràcia i del modernisme, aprofitant la fotografia. Però com que la foto la vaig fer aquest dissabte després d’un divertit dinar amb elles, m’he anant emocionant i al final el modernisme no ha aparegut per enlloc. Però segur que si demà em tiren un petard a sobre (esperem que no) i passo a millor vida (esperem que tampoc) segur que estaré ben contenta d’haver parlat de l’amistat abans que del modernisme! 

8 comentaris:

  1. Doncs a mi Gràcia no és dels llocs que més m'agraden, però té el seu què, sobretot comparat amb altres zones. Però sí que estic d'acord amb que els racons de cada lloc ens porten records, i la majoria són perquè hi va passar alguna cosa amb algú. Jo tinc dies d'anar pels llocs i anar mirant i recordant. Al llarg dels anys vas acumulat moltes vivències per aquests carrers!

    I és clar que és millor parlar d'amistat que de modernisme, on vas a parar! Però no cal que passis a millor vida demà, eh? A una vida millor sí, però això és una altra cosa.

    ResponElimina
  2. A mi com a barri "pijo-progre" (és com jo el veig) m'agrada més el Born. Però Gràcia té molt d'encant també, semblant al de Sants.

    ResponElimina
  3. L'amistat és una dels majors tresors que cal conservar, així que de sugur que no te'n penediràs per haver parlat d'ella :)

    ResponElimina
  4. Guapa, m'he emocionat només de llegir-ho! pq per mi Gràcia tb sou vosaltres, nosaltres i els nostres moments! Pq Gràcia és esperar llargues estones per poder gaudir d'un dinar i d'una millor conversa en alguna terrasseta de qualsevol plaça de gràcia amb nom de pedra preciosa o anar a veure pel.licules estranyíssimes i passar-se més estona comentant-la a la sortida que el rato q has estat veient-la!

    Gràcies...de veritat! La Felicitat només és real quan es comparteix ;) i taant!

    Andrea

    ResponElimina
  5. XeXu...doncs fa uns anys a mi Gràcia tampoc m'agradava gaire. Ha estat gràcies a bons moments que hi he viscut que m'ha anat fent el pes (tot i que no és el meu barri preferit!). M'agrada això que dius d'anar pels llocs i mirar i recordar, ho trobo com fer una visita al museu de la teva vida.

    Helena...realment per fer servir tan sols dues paraules és una descripció força gràfica. Tan a Sants com a Gràcia encara es fa molta vida de barri. Ara hi ha molta gent que n'està molt del Born!!! Ja faré més vida per allà, perquè encara no el conec gaire!

    Joana...benvinguda! Ja tens raó, no me'n penedeixo gens. I a més, de modernisme tampoc en sé massa res! Jejej :)

    Andrea...exacteeeee! Si és que no és el barri en sí, és dinar en una taula tan petita que hem d'acabar per posar les coses a terra i els bolsos a la falda i demanar-li el compte al noi que va a reciclar! Algun dia ens haurem de preguntar seriosament perquè ens passen coses tan surrealistes...

    Una abraçada per tots i gràcies per comentar!

    ResponElimina
  6. "Fer una visita al museu de la teva vida", magnífic!

    ResponElimina
  7. Ja ja ja! que bo! acabo de llegir la teva resposta a l'Andrea! Visca el surrealisme!!!! :)
    (i l'amistat!) :))

    ResponElimina
  8. ohh Filadoraa!!! :) És que som un cas nosaltres, ens en passa cada una que sembla que ho fem exprés....fem plans ben normals com anar a sopar fora o així però sempre ens passa algo!!! Però ja està bé, així riem....Visca el surrealisme!!!

    ResponElimina