dilluns, 13 de juny de 2011

Barcelona i la platja


Segurament Barcelona no té les platges més boniques del Mediterrani. De fet, crec que gareibé tots hi estaríem d'acord en termes de qualitat de l'aigua, calma i naturalesa. Dit això, no treu que viure en una ciutat que té platja és fantàstic. Em sembla que el simple fet de saber que està allà, a prop, accessible, fa que no expressem prou sovint com ens l'estimem i com ens agrada ser una ciutat de costa.

Fa uns anys enrere un amic estranger em va dir que Barcelona seria igual sense el mar. I que la platja no era un dels trets característics de la ciutat. Jo no hi estic d'acord. Crec que si bé és cert que els barcelonins no centrem la nostra vida al voltant de la platja, ens agrada tenir-la i sentir-la. Per mi Barcelona també és platja. M'agrada anar en bicicleta pel Passeig Marítim, veure els focs artificials per la Mercè a la sorra de la platja, preguntar si "banda mar o muntanya" al quedar en un xamfrà de l'Eixample, veure les vistes de la ciutat amb el mar al fons, fer una paella a la Barceloneta i tantes altres coses que defineixen la vida a Barcelona.

I vosaltres, què en penseu?

Foto: Platja de la Mar Bella. Ahir a la tarda en Jordi fent volar l'estel.

6 comentaris:

  1. Actualment jo no sóc gens de platja, i potser no la valoro el punt just a la ciutat. Però és cert que hi és, i que el perfil seria molt diferent sense ella. Sí que penso que és un tret important, igual que tenim muntanya 'a la part de darrere', cosa que ens permet això tan fantàstic que esmentes de quedar a la banda mar o muntanya (també parlem de Llobregat i Besòs, però això no té tant glamur...). Barcelona és el que és per tot el conjunt. És inimaginable que s'elimini algun dels elements, segur que perdria part de l'encant.

    ResponElimina
  2. Barcelona se abre al mar y eso es magnífico¡¡¡¡
    Saludos

    ResponElimina
  3. Xexu, t'agafo les paraules "Barcelona és el que és per tot el conjunt". Segurament aquesta és una de les claus. Ah! I això de ser o no ser de platja...si dius actualment, suposo que abans devies ser de plajta... Què et va fer perdre el gust per el mar?

    ResponElimina
  4. Quina manera tan senzilla i bonica de dir-ho Johnny! I sí que n'és de magnífic...

    ResponElimina
  5. Passar-me tota la infància i primera joventut a una platja tarragonina, fins a 9 i 10 hores depenent de la temporada. Després de tot allò, se'm van passar les ganes.

    ResponElimina
  6. Ostres XeXu, si anys enrere t'hi passaves tantes hores, segur que tard o d'hora t'hi tornaràs a aficionar, no? Es que no ho sé, jo penso que banyar-se al mar i que et toqui el sol és connectar-se amb la vida. Ens treu totes les manies i ximpleries que portem al cim per deixar-nos nets i llestos per sentir.

    ResponElimina