dijous, 30 de juny de 2011

Posta de sol



Quan estem enamorats sabem que hi ha vàries coses del nostre enamorat que literalment ens fan perdre el cap. A vegades són trets físics com el seu somriure, la seva mirada o el seu cul. Altres van més lligades al seu interior i a la seva manera de fer, com la seva manera d’entendre la vida, la seva generositat o el seu suport incondicional. Doncs bé, a mi amb Barcelona em passa exactament el mateix. Hi ha coses de la ciutat que mai em cansaria de veure i viure. I una d’aquestes coses són els seus parcs. Perquè la gent es relaxa i està tranquil·la, alegre, lliure.... 


Foto: Posta de sol al Parc de l'Espanya Industrial.

5 comentaris:

  1. És que ningú no ha dit que no hi pugui haver enamorament amb la ciutat. Ja diuen 'Girona m'enamora', però serà que no han passat prou estona a la city. Barcelona té tantes coses bones! I moltes de les dolentes, són culpa de la gent.

    ResponElimina
  2. Realmente tus palabras transmiten un gran amor por por esta gran ciudad.Estupendo el contraluz¡¡¡Un abrazo

    ResponElimina
  3. M'agrada el teu blog.No el coneixia...m'hi passaré més sovint segur!Ostres quina imatge més bonica del Parc.

    ResponElimina
  4. Doncs jo no conec aquest parc, ara l'aniré a veure!

    ResponElimina
  5. XeXu...realment sí, es pot estar enamorat d'una ciutat. Llàstima que nosaltres no tinguem cap cançó com "Girona m'enamora" per cantar-li!

    Johnny...és que me l'estimo moltíssim, és preciosa!

    maria...gràcies per passar-te per aquí, benvinguda!

    Finestreta...doncs ja em diràs aviam què t'ha semblat!

    ResponElimina