diumenge, 3 de juliol de 2011

Enyorança


Passejar per Les Rambles té una mica de terapèutic, un mica de màgic i una mica d'estrany. Les Rambles tenen la llargada perfecta (ni massa curta, ni massa llarga) per tenir una conversa en el seu punt just, prou profunda i prou viva per acabar arribant algun lloc. Quedar al Zurich, trobar-se, saludar-se i començar baixant tímidament la Rambla de Canaletes. Ens posem al dia, ens expliquem les últimes noves i els darrers mals de cap. A mesura que vas seguint avall les paraules van sortint cada cop més fàcils i pas a pas ens anem obrint. A la Rambla de Sant Josep ja et començo a sentir a prop i enlloc de parlar de ximpleries del dia a dia, ja parlem de les nostres il·lusions i projectes i coses que no surten i que voldríem que sortissin. Continuem caminant i la conversa flueix i encara es torna més propera, sincera i profunda. A la Rambla dels Caputxins la separació, les carcasses i la incertesa s'han fet bocins. Deixant lloc a les flors que comencen a néixer. Al arribar al principi de la Rambla de Santa Mónica les mirades i els somriures cómplices davant d'un quadre bonic o al veure una caricatura que ens fa gràcia surten sols. Després al arribar al final de Les Rambles t'invadeix la sensació de sortir d'un camí d'arbres alts dins un bosc ombrívol. I al aixecar la mirada et trobes el cel obert que et sembla suau. Et sents reconfortat, comprès, escoltat, acompanyat de dins i viu. Et sents unit amb qui camines, notes que el coneixes una mica més i que esteu una mica més junts. Al creuar la plaça Colón ens mirem i somriem, sense saber massa bé perquè. Al Maremagnum surten les confessions més sinceres, les abraçades i petons espotanis, la tendresa, la complicitat màxima.

Baixar Les Rambles amb algú amb qui hi ha química és com fer l'amor. És una experiència de dos, d'escoltar-se, de deixar-se endur, deixar fluir les emocions, entregar-se i sentir-se i parlar des del més endins. Pura connexió. A mesura que vas baixat és com si t'anessis traient la roba dolçament, juntament amb els complexos, discretament, elegantment, sense pressa. Així quan arribes al seu final estàs completament nu i mostrant-t'he tal com ets amb timidesa. Pell amb pell. En canvi, quan tornes a pujar, Rambles amunt, tens el regust que et queda quan has tingut algú a dins i l'has sentit respirar acompassat amb tu. Quan puges estàs relaxat, sense nusos, lliure i flotant. Agraït. Amb somriure dolç i mirada amable.

Passejar per Les Rambles té alguna cosa especial que fa que es creï una atmosfera única, un univers paral·lel. A Les Rambles hi ha tanta gent, tan bullici, tanta vida al voltant i tanta voràgine, que justament per això a mida que van naixent les paraules i van brollant les emocions, et vas aïllant de l'entorn i de la realitat per habitar durant una estona en un món creat per dos, paraula a paraula, mirada a mirada, somriure a somriure.

6 comentaris:

  1. Caram, mai hauria fet aquesta comparació de baixar les Rambles i fer l'amor... És cert que tenen quelcom d'especial, i que no te'n canses de pujar-les i baixar-les. Encara et diria que és un camí que he fet i que ha tingut de resultes el que dius tu, aquesta manera de sentir-se, però no ho hagués relacionat amb les Rambles... Si algú del Maremagnum llegeix això aconseguirà un eslògan que el pot fer ric, perquè quantes històries d'amor deuen haver començat al Maremagnum, després de baixar les Rambles...

    ResponElimina
  2. Anava a dir el mateix que en Xexu, m´ha sorprès molt la poètica de la pujada i baixada per les Rambles comparant-la amb la trobada amorosa.
    Fa temps que no hi baixo i ara me n´has fet venir ganes ;-)...d´anar a les Rambles!

    ResponElimina
  3. Jo tinc molts bons records de les Rambles amb algú que m'agradava molt, a la primavera. Aquesta entrada m'hi ha fet pensar.

    ResponElimina
  4. Una meravella de passejada per unes Rambles tan evocadores de records i refilets d'amor!!!

    ResponElimina
  5. Genial!!! Pasear por La Rambla es divagar entre personas, universos pequeñitos, colores y esencias que quizás nunca descubriremos del todo.

    Saludos

    Valery

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
  6. Gràcies per comentar! Em sembla tan xulo pensar que un mateix lloc tingui tantes històries al darrera...

    XeXu...taxaaaan!!! Ho veus tu també t'has sentit així a les Rambles! Hi ha molta gent que ha acabat despullant els seus sentiments al Maremagnum...no sé que és primer si l'ou o la gallina, però que l'encant de les Rambles hi té algo a veure segur! Doncs ara que ho dius, ja miraré la publi del Maremagnum aviam si algun any l'han anunciat relacionant-lo amb històries d'amor!

    País Secret...així que t'he fet venir ganes...d'anar a les Rambles!! jaja Molt bonaaaa! Clar que sí!!

    Helena...Quina combinació! Primavera (que la sangre altera) + persona que et fa tilín + Rambles! El resultat no pot ser més que moments especials carregats de sentiments.

    Joana..."Refilets d'amor" Quina manera tan dolça de dir-ho! Ja ho faré servir perquè sóna molt bonicdivertit!

    Valery...M'agrada com has descrit les Rambles, ja tens raó, són universos petits. Caminant-hi segur que hi ha tantes històries al darrera de cada persona amb la que ens creuem que al·lucinaríem!!

    ResponElimina