dissabte, 16 de juliol de 2011

Destí

A vegades no saps per on tirar. Has de pendre una decisió important, d'aquelles que pot afectar molt a la teva vida. Reflexiones bé i analitzes acuradament què et portarà cada camí i quines poden ser les seves conseqüències. Escoltes una estona al cap. I escoltes una estona al cor. Entens les raons de tots dos. I t'imagines fent un camí i fent l'altre, i mires com et sents millor. Qui vols ser o, més ben dit, qui ets. Però llavors t'adones que la vida és. I que en triïs un o l'altre finalment acabaràs arribant allà mateix. Allà on et toca ser. Perquè tot serà el que hagi de ser.

Si no coneguéssim la ciutat ens podria semblar que la ronda Universitat i el carrer Pelai porten a llocs diferents. Però et decideixis per un o per l'altre, acabaràs arribant indefectiblement al mateix lloc, a plaça Catalunya.  

16 comentaris:

  1. A veure, és molt fàcil aquesta decisió. Si vols comprar unes sabates, unes calcetes, o alguna cosa de rebaixes per aquest estiu, clarament has d'anar cap a Pelai. I si tens paciència, està clar que acabaràs comprant llibres i música.

    Si en canvi el que tens és gana, tira per Ronda Universitat. No trobaràs tanta gent i podràs anar pel dret a menjar un frankfurt, o al FresCo, i ara han obert una Tagliatella, tu!

    Si és que la vida és fàcil, tu. Escoltes el cor, ves a Pelai, a gastar-te la pasta. Escoltes el cap (o l'estómac), ves a Ronda. Al final del camí, tot et costarà diners, però una cosa tinguem clara, seràs a Catalunya.

    Ajudar-te no t'hauré ajudat amb les decisions, però espero que hagis somrigut una mica.

    ResponElimina
  2. Ostres tants cops que he passat per aquí i encara no me n'havia adonat de la part de dalt de l'edifici. És maquíssim!

    ResponElimina
  3. Quina foto, noia!! :-)

    De veritat que si algú no estava enamorat ja de Barcelona, passejant pel teu blog hi acabarà segur!

    Què bo el comentari d'en XEXU!! :-DD

    Jo tiraré pel carrer Pelai, me'n vaig a C&A amb ma germana (cada any, pel meu sant -uns dies abans-, anem a les rebaixes allí i el que trio és el meu regal!! iupiiiiii!!)

    ResponElimina
  4. Caminos que llevan a un mismo lugar, bella metáfora visual. Excelente composición y diáfana atmósfera la que has captado. He pasado varias veces por allí y no supe ver la foto que encontraste tú. Genial.

    Saludos

    Valery

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
  5. Però la Plaça Catalunya difereix segons sigui la part de muntanya o la part de mar.

    Si agafes Pelai arribaràs a Catalunya amb les Rambles... una amalgama de turistes d'espardenya i personatges de suburbi barceloní.

    Si agafes la Ronda Universitat acabaràs a Catalunya amb Passeig de Gràcia, una zona que destil·la més glamour, més diners i més "fashion victims".

    Així doncs, espardenyes o sabates de taló?

    ResponElimina
  6. Molt original! Primer pensava que no fos la Via Laietana.

    ResponElimina
  7. Triïs el que trïs acabaràs descobrint alguna cosa que et farà recordar que val la pena arriscar no?
    La fotografia m'ha recordat la gran Vía de Madrid, li dóna un aire no ? :)

    PD: Si des del taulell de blogger vas a disseny, veuràs que hi ha un lloc on posa "Afegeix un gadget" apreta-ho, i afegeix el gadget de seguidors, així podrem seguir el teu bloc, si vas remenant, sempre acabes trobant les coses :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Però jo, encara no sé del tot per què, sepre trio Pelai...

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris! A vegades costa acabar de decidir-se i sempre ajuda plantejar-se com ho veuen els altres. Gràcies per dir la vostra!

    XEXU…primer, has rebut el premi a la resposta més divertida, perquè ja em dec haver llegit el teu comentari 4 vegades i cada cop em fa riure! Després, de la manera que ho planteges clarament em decanto per Pelai, de menjar sempre si és a temps…però de sabates, roba, roba interior, llibres i música sempre va bé tenir-ne més. Bé, potser si anés acompanyada ronda Universitat que així mentres es pren algo es pot parlar bé! I amb les decisions vaig fent, faré cas el cap però amb una combinació amb cor…aviam què serà!

    MARIA…Si que n'és de bonic, jo també em vaig fixar amb el detall del caputxí al fer la fotografia. Si és que mirem massa al terra, caminar amb el cap amunt et fa veure coses molt maques!

    ASSUMPTA… Sempre tens paraules amables tu, moltes gràcies. El comentari d'en XeXu és boníssim! :) Que maco anar de compres amb la germana i més si és així com tu dius que ella et regala el que tries! Jo de germana no en tinc, els tinc tots dos nois, però me'ls enduc de compres igualment!

    VALERY…M'agrada la frase que dius de "camins que porten a un mateix lloc", a vegades ens sembla que dos camins semblen molt diferents i no ho són tant. Moltes gràcies!

    EL PORQUET…Has captat molt bé el que volia dir, aquesta classe de dubtes. Espardenyes o sabates de taló? Això és el que em plantejo. Sabates de taló, no, espardenyes potser tampoc. Em quedaria amb el terme mig. Però són dubtes d'aquells que cal ser sincer amb un mateix i anar-se coneguent…i tu? espardenyes o sabates de taló (bé, de taló no, però sabates…)?

    HELENA…Si ho mires ràpid ho pot sembrar perfectament! I segur que algun dia també en faré alguna foto, que també té el seu punt.

    IRINA…Suposo que és això, arriscar i mirar què ens depara la sort. Ara que ho dius sí que té un aire…Gràcies per ajudar-me amb els seguidors, ja m'ho miraré, és que no en sé gaires de truquillos d'aquests del blog, encara! Una abraçada per tu també maca!

    NOEMOZICA…Em sembla que les noies sense adonar-nos-en tirem cap a Pelai, les botigues, suposo! ;)

    ResponElimina
  10. Potser el cami el tenim predeterminat i per això tirem per on tirem acabem al mateix lloc. Ja ho diu la dita: Tots els camins tiren a Roma!!!

    ResponElimina
  11. Joana ja tens raó, a vegades sempre acabem allà mateix! Però que bonics que són aquests llocs on sempre ens retrobem...

    ResponElimina
  12. Such a gorgeous photo! Your blog has inspired me to travel more!

    Xx

    http://chelseasgirl.wordpress.com/

    http://theidea-generator.com/

    ResponElimina
  13. Chelseasgirl, thank you! Always is a good idea to travel more...Regards from Barcelona!

    ResponElimina
  14. Mmmm depèn del dia, o avarques o unes Munich o unes sabatetes si la cosa ho requereix!

    En la varietat està la gràcia no?

    ResponElimina
  15. Aquest és el meu camí de cada dia, per Pelai. I el meu edifici preferit de Barcelona, la façana de la UB. No puc evitar mirar-me-la embadalida cada vegada, li somric i gairebé li faig l'ullet. Com la vaig enyorar quan vivia a Itàlia! Em tornarà a passar?

    ResponElimina