dijous, 14 de juliol de 2011

A la fresca




Barcelona i estiu. Muntanya i cinema. Gespa i bona companyia. Ahir a la nit vaig estrenar-me al cinema a la fresca de Montjuïc d'aquest any. En tenia moltes ganes perquè durant l'estiu passat no hi vaig anar ni un sol cop i per això aquest any ho esperava amb candaletes. El cinema a la fresca al castell de Montjuïc és el cine al carrer de tota la vida, però en un espai francament acollidor, on pots disfrutar d'una pel·lícula estirat a la gespa o assegut en una gandula mentres l'airet et refresca el cos, enduent-se tota la calor acumulada al llarg del dia. Ahir vaig tenir la sort d'encetar aquesta temporada amb una joia de l'Iran que em va fer riure, plorar i estar connectadíssima - patint - tota l'estona, i entendre una mica més la realitat de la societat iraniana. Tot i així, el millor del cinema a la fresca de Montjuïc no és el cinema, ni molt menys. Aquest, més aviat és l'excusa per disfrutar d'un dels regals de la ciutat en forma de racó on estar tranquil i relaxat, per passar una bona estona amb els amics. Tan és així, que el que més m'agrada és l'estona d'abans de la projecció.

Per mi el pla és una delícia. Pujar la muntanya i plantar-se al castell cap a 2/4 de 9 del vespre. Gaudir com si d'un fet nou es tractés de les vistes de Barcelona, que queda estesa com una catifa. Després triar lloc, estirar les estovalles a la gespa al més pur estil pícnic nocturn i sopar, tot picant per aquí i per allà el que hagueu portat. A mesura que el cel es va enfosquint, l'esplanada verda es va cobrint de teles de coloraines. A les 10 de la nit, amb cosa de cinc minuts, el cel apaga els llums perquè la pel·lícula es vegi perfectament. I en nits com les d'ahir, en què estava molt ennuvolat, fins i tot la lluna es va amagar. La pel·lícula va avançar al mateix ritme que la gent s'abrigava i s'anava acostant. Hi ha un microclima (semblant al del Camp Nou) que fa que corri una airillo fred que anima a abraçar-se buscant escalforeta. 

No deixa de ser, el pla de sempre, el més antic de tots: quedar amb el amics i fer-la petar. Però et trobes amb la cara més relaxada, jove i amable de Barcelona. És un pla senzill, normal, simple, però que no necessita res més. Per mi ja ho té tot. S'hi està bé, bé amb majúscules. Anar-hi suposa una desconnexió brutal amb el tempo barceloní d'entre setmana i et permet sentir l'estiu a la pell malgrat no estar de vacances i l'endemà haver de fer matines. Oblides per complet les presses i la Barcelona d'asfalt. I quan  tornes tens la sensació que has fet una escapadeta o una excursió de cap de setmana. Tot i que en realitat,  tan sols ha estat una inofensiva sortida nocturna d'unes quantes hores. Sigui com sigui, és una escapada que aquest estiu penso repetir uns quants cops.


Mirant Barcelona
Cel ennuvolat

Negra nit

Part del fons

9 comentaris:

  1. No ens enganyis, tu hi vas per poder-te arrambar amb la gent! Conyes a part, una bona activitat, i el marc és incomparable. No sóc massa aficionat a fer coses 'a la fresca', però entenc que atregui a molta gent. I com tu dius, la desconnexió deu ser total, perquè mirant aquest racó, no et penses que estàs a Barcelona. Llàstima que el dia següent sona el despertador, oi?

    ResponElimina
  2. Noia, això t'ha quedat preciós: "el cel apaga els llums perquè la pel·lícula es vegi perfectament" :-)

    Un post que fa venir ganes de ser-hi! i això que jo també sóc més d'estar "dins" un lloc que no pas a la fresca... però ho has explicat tan bé ;-)

    ResponElimina
  3. La veritat és que és un bon pla, i ben bé una cara amable i engrescadora de Barcelona. En té tantes!
    Jo, ahir vespre, també la vaig gaudir d'allò més, a la Plaça del Pi, veient un espectacle de dansa integrada! Encara ara estic emocionada!
    Tinguis molt bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Pilarín! Això és genial! M'alegra moltíssim que el blog estigui tenint tant i tant d'èxit!! Que duri! Jo ja tinc ganes de tornar per poder fer sortides com aquesta...!

    ResponElimina
  5. Osti, potser fa 20 anys que no pujo al Castell de Montjuïch... i potser només hi he anat un cop.

    M'acabes de fer agafar vergonya...

    Crec que aquest estiu m'hi escaparé algun vespre!

    ResponElimina
  6. Que bé. Amb el teu escrit m'he sentit a la fresca, menjant i veient una pel·lícula... Sensació de vetllada fantàstica.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris! Que tingueu molt bon cap de setmana!

    XEXU… M'has pillat! Amb el fred que fa és l'excusa perfecte perquè t'abracin una estona! Tota excusa és bona per això! I ara en serio, realment sí, pujar allà dalt suposa un canvi de xip al·lucinant. L'endemà al matí costa una mica més llevar-se però almenys ho fas més bona cara i sobretot més somrient.

    ASSUMPTA….Gràcies maca! És que realment és així, el cel està ben clar i amb cosa de pocs minuts queda tot completament negre. El sol i la lluna fan el canvi de torn realment ràpid! ;)

    FANAL BLAU…És una ciutat que ofereix tantes oportunitats! I de cares divertides i maques n'hi ha per no acabar-se-les! Ostres dansa integrada, segur que deuria ser molt xulo, és estil dansa contemporània? (Jo he fet ballet des dels 3 anys i m'encanta la dansa!). Pel que vas dient m'encanten els teus plans!! L'exposició d'en Magris, dansa al carrer, l'expo d'en Brangulí…ets una timeout en potència! És genial la sensació d'emoció i de cor calent que se sent quan un espectacle t'emociona!

    UNA LINGÜISTA ELITISTA… Pineda guapa! Quan tornis hi anem un dia totes plegades, ja ho veureu us encantarà! Ens veiem en res!

    EL PORQUET… Home, tu que ets muntanyeru de mena, l'excursió no té res a veure amb les teves travessies però és una pla lleuger que està molt bé! Clar que sí, sempre està bé treure el cap (o el morro!) per llocs que fa molt que no hi anem.

    NOVESFLORS… Mira que bé! I jo que me'n alegro si ha arribat una miqueta la sensació d'estar a la fresca d'allà dalt. Gràcies per les teves amables paraules!

    ResponElimina
  8. Oooooooooohhh! avisa'm que vinc amb tu!
    :)

    ResponElimina