Instants de tardor

Barcelona arremullada. Terres molls i plens de fulles estovades. Botes d'aigua i paraigües multicolors. Llums de Nadal ja col·locats, però encara apagats. Primeres bufandes i gorros amb borles. Matins clars i vespres foscos. El fred encara s'està comportant força, gràcies. I Barcelona, segueix igual d'especial, fins i tot molla, sota els efectes de la pluja. Per fi, tardor en estat pur. Ha arribat tard, però ja la tenim aquí. Ara, a calçar-se unes bones botes i a esquivar bassals o a trepitjar els més inofensius expressament, vosaltres direu. Bones pluges i bona tardor.

Fluir

Hi ha dies que voldria ser tramvia i simplement deixar-me portar per les vies, pels instants. Tramvia per poder centrar tota l'atenció a gaudir del trajecte, a contemplar les vistes, els raigs de sol, els arbres de la tardor. Sense haver de fer absolutament res, més que el seguir relliscant pel fluid de la vida. Més que fondre's amb el paisatge. Únicament ser moviment, ser cos i convertir-se en pura acció. No haver de pensar cap on tirar, no haver de prendre cap decisió; només moure's, mirant, respirant, sentint.

I si portar les regnes està sobrevalorat? Què més dóna cap on ens dirigim? Ni tan sols on arribem, sinó podem sentir la passió del que contempla? I de què serveix estar concentrats en el camí, si no tenim temps de veure el paisatge i enamorar-nos-en. I què passa si el que fem o deixem de fer és el de menys? I si el veritable valor està en la vivesa de la mirada i en la força suau que ens empeny a moure'ns. I com pot ser que paradoxalment la calma i la tranquil·litat del que avança contemplant, contingui el major esclat de calidesa i de passió? Avançar sense pressa, deixar fluir el moviment, no voler controlar el volant, i simplement disfrutar del camí, sigui quin sigui.

Orígens

Diuen que si tens clar d'on vens, pots anar a qualsevol lloc que et proposis, però sense perdre mai de vista els teus orígens i tot allò que t'ha fet ser i pensar com ho fas ara. Suposo que justament per això m'agrada tant trobar al mig de la ciutat antics edificis, com l'antiga fàbrica Damm, que ens recorden que no fa gaires anys enrere les coses eren totalment diferents. I m'agrada que encara que les coses canviïn, evolucionin i progressin, no enderroquem mai el nostre passat, allà on va començar la nostra història i que ens ha permès arribar allà on som ara i ser com som.