Caminant per Barcelona ens podem trobar amb moltes modalitats de fanals. N'hi ha de diferents estils, tamanys i tipus de llum. Barcelona és una ciutat molt il·luminada, quan el sol se'n va, els fanals li agafen el torn i fan la seva funció per tal que nosaltres no ens quedem mai sense llum. Uns il·luminen als que passegen al gos, altres a les parelles que comencen i s'asseuen als bancs a parlar, altres a les persones que tornen a casa després d'una llarga jornada de treball...i així podríem continuar tot el dia. Els fanals són uns apassionats de la seva feina i sempre són allà on se'ls necessita per posar claror entre la foscor.
Si ens hi fixem bé, tots estem rodejats de persones-fanal, persones que cada dia són la nostra llum. Algunes d'aquestes persones tenen una il·luminació suau, dolça i constant que mai s'apaga, i de la mateixa manera que la vida a la terra no seria possible sense el sol, nosaltres sense la seva llum seriem ben tristos. Altres persones tenen llums intenses, d'aquelles que ens fan bullir el cor, però amb les quals s'ha de vigilar perquè no ens enceguin i ens facin oblidar el nostre propi camí al quedar empedernits per la seva bonica llum que ens convida a seguir-la. Altres tipus de persones-fanal que podem trobar són: les intermitents, les de coloraines, les que enlluernen i, fins i tot, les que no fan llum (?). I nosaltres també som els fanals de totes les persones que formen part de la nostra vida, pel que hem d'intentar estar a l'alçada de la seva il·luminació i reflectir tota la llum que ens posen a dins i fer-la sortir a la nostra manera.
Un fanal sense llum no tindria sentit, igual que una persona que no estimés. Els fanals existeixen per il·luminar i ser il·luminats i les persones existim per estimar i ser estimats, en aquest ordre. Els fanals tenen clar que estan aquí per il·luminar, il·luminar, il·luminar, i fer-ho tots junts. I nosaltres en podem aprendre molt d'ells per dedicar-nos tan sols a: estimar, estimar, estimar (encara que hi hagi moments que ens costi), tots junts.