Un dels grans debats que forces vegades he sentit sobre Barcelona gira al voltant de quin color és la ciutat. Sempre que m'ho han preguntat he dit sense dubtar-ho dues vegades: blava. Per mi Barcelona és blava. Els que normalment defensen la postura contrària diuen que és grisa. I quan els hi dius que tu la sents blava, et diuen…"però mira el cel, és gris!". I la veritat, alguns dels dies que he sentit aquesta afirmació, tenien raó, el cel era gris. Però per mi el color de les ciutats, com el de les persones, va molt més enllà del color que realment són. Barcelona no és blava perquè tingui més tonalitats de blau que cap altre lloc, és blava (o del color que cadascú cregui) perquè la sentim dins nostre d'aquest color, o potser perquè ens transmet aquesta sensació.
Ara bé, moltes vegades efectivament Barcelona té un cel blau preciós. I aquests dies tan sols tens ganes d'estirar-te algun parc amb gespa ben verda i mirar els núvols com es mouen. Quan el cel té aquesta bellesa pujada, et ve de gust treure temps de sota les pedres per poder mirar-lo amb calma.
"Farem volar coloms, construirem castells a l'aire, pel simple plaer de fer-ho, pel senzill motiu que tenim ganes de jugar, tot estirats a una esplanada verda, amb un cel ennuvolat i blau. I passaran els minuts, i els núvols es mouran i ens enlairarem plegats."
Ostres, sóc el primer? Això s'ha d'aprofitar que poques vegades passa...
ResponEliminaDoncs si li hagués de posar un color a Barcelona també diria blau. Entre el cel i el mar fan que agafi aquest color. Però no un blau net, això sí. Per desgràcia tenim un blau apagadot, però què caram, blau, al cap i a la fi!
La tardor a Barcelona sol ser una delícia, com aquests dies. Molt de sol. I , encara que només sigui perquè es troba al costat del mar, ja es pot considerar blava.
ResponEliminaA vegades blava, d'altres grisa, ataronjada... però sempre o quasi sempre d'un color bonic. El gris, aquell gris de cel de pluja, m'encanta!
ResponEliminaQuan el cel de Barcelona és blau, és el blau més maco que he vist mai... Quan arribo a la meva estimada ciutat i el dia és clar i assolellat, aquell blau no existeix enlloc més...
ResponEliminaQuina foto tan maca! podríem imaginar un castell de conte enmig de la gran ciutat :-))
Blava, sí senyora! Jo també ho penso. De blaus canviant segons els dies... Blau clar, blau marí, blau verd, blau gris... tots preciosos!
ResponEliminaTant si parlem d'una ciutat, com de qualsevol altra cosa a la que s'ha d'assignar colors, jo no els sé veure mai. Mai, o gairebé mai, penso quin és el color d'una cosa que no té color definit. Segurament penso altres coses, però amb el color no hi ha manera. Què em passa doctor?
ResponEliminaJo la veig de color plata...Com les escames de un peix...I brilla molt, un dia de sol; llavors la plata es torna en petits vidres multicolors.
ResponEliminaJo entre blava, pel mar i grisa pel terra i les seves típiques rajoles.
ResponEliminaQuina preciositat de foto!!!!
Recordo que el FAD va voler buscar el color de Barcelona i d'allà va sortir-ne una exposició. Barcelona era de color... sardina!
ResponEliminaNi només blava, ni grisa, sinó d'un blau platejat. Em va agradar: hi veia el cel, el mar, el reflex del sol en els edificis, l'aire amb olor de sal...
Impressionant la fotografia, la veritat és que com aficionada et puc dir que és sublim.
ResponEliminaJo Barcelona no la trobe grisa, per mi grisa és Londres; és molt impressionant però només s'hi veu de color les cabines telefòniques i els busos... Barcelona per mi seria de diversos colors, el blau seria un, per exemple, des de Montjuïc; però també un color terra càlid, quan em trobe atrapada dins dels seus carrers, entre la seua història.
Una abraçada fortíssima!
A mi també m'enamora aquesta ciutat! No tinc la sort de viure-hi, però com que estic molt aprop, són moltes (moltíssimes) les ocasions que aprofito, per enfilar-me als Catalans i venir-hi a donar una volta.
ResponEliminaEstimo Barcelona profundament, i aquest blog m'ha semblat el millor lloc per venir-ho a dir.
Quantes coses hi descobriré...a partir d'avui, et segueixo :-)
Enhorabona!
¡¡¡¡La ciudad refleja el azul del Mediterráneo!!!!!
ResponEliminaAbrazos
Bon cap de setmana
Les coses no són mai com són, sinó com les percebem, i Barcelona és bonica de qualsevol color!
ResponEliminaDoncs la veritat és que crec que mai m'he aturat gaire temps a contemplar el cel des de Barcelona mateix. Des de les rodalies potser sí, segur que sí. Però la majoria de cops que sóc a Barcelona és per anar a la Universitat, o a fer alguna cosa concreta. Això no vol dir que no hi vagi a passejar... Però vaja, suposo que m'inclino més a mirar el cel quan sóc per la muntanya.
ResponEliminaBé, avui tinc el gust d'anar a Barcelona a dinar (i a més, a la platja!) amb una bona amiga i de fer una volteta... miraré el cel i ja et diré com estava avui!
Posats a donar-li un color, jo, a Barcelona també li donaria el color blau. El motiu és ben senzill. És una ciutat mediterrània i totes les ciutats i pobles que envolten la mediterrània tenen el blau com a un dels dos colors que les caracteritzen.
ResponEliminaL'altre color que caracteritza els pobles (i no dic ciutats) mediterranis, a part del blau, és el blanc. El blanc de les seves cases i de les seves places. Malauradament el blanc ja no és un dels colors de Barcelona (com a molt es pot mig intuir si voltes per la Barceloneta). Com a gran ciutat, Barcelona, a nivell d'edificis ha quedat dominada pel gris perdent, per tant, una de les dues potes que aguantaven la seva genuïna mediterraneïtat!
Ja t'he dit algun cop que Barcelona em desperta sentiments un xic contradictoris! Potser en part és pel que t'acabo d'explicar!
Un potxó Barce! Un plaer pujar de bracet amb tu a l'escenari C@ats!
Felicitats, i el cel més maco de Barcelona és quan ens donen l'alta a l'hospital..., i ens diuen a Vall d'H que no ens cal tornar-hi fins d'aquí a 1 any. Un petó, maca!
ResponElimina:OOOOO quina part de Barcelona és eixa? ahi no hi vaig anar jo :(
ResponEliminaCrec que sí que Barcelona és blava, bonica, pura, senzilla, acollidora, mediterrànea... Barcelona és impressionant!
El blau és el meu color i sí, quan he estat a Barcelona, també la hi veig d'aquest color.
ResponEliminaI enhorabona pel premi!
Totalment d'acord. Per mi Barcelona és blava!
ResponEliminaQuina llàstima que aquí al blog no poguem insertar excels, perquè ja estava per fer un gràfic dels colors que veiem Barcelona….però el més votat ha estat…el blau!! Encara que la Violette (gràcies!!!) ens ha donat informació dels professionals i em sap greu dir-vos que ara resulta que Barcelona és de color sardina! Sí, sardina, ho heu sentit bé…Moltes gràcies per dir de quin color la veieu! ;)
ResponEliminaJORDI, quina positivitat que tens! Suposo que una de les culpables que aquest blau no sigui més llampant és la contaminació, argg….pero mira just ahir cap a l'hora del migdia hi havia un cel d'un blau pujat espectacular! Llàstima que no sigui així cada dial!
HELENA, la llum de la tardor és fantàstica, i el sol comença a ser més que agraït perquè escalfa la pell quan refresca. Però amb la calor que està fent a ple octubre, encara no s'ha pogut sentir gaire aquesta sensació tardorenca. Sort dels arbres que ja han tret de l'armari la roba de tardor, perquè sinó…semblaria que encara és estiu.
MORTADEL·LA, després de caure un bon xàfec el cel queda net i sembla com nou, ple de ganes de mostrar la seva millor cara. I l'olor de pluja….mmm….és boníssima! Que plogui, que plogui!
ASSUMPTA, com és nota que t'estimes molt Barcelona!! Amb les paraules que dius transmets un gran amor per la ciutat, realment la portes dins del cor, com és noten els origíns barcelonins…heheh! Encara que és una església a mi també em sembla un castell de conte, de fet no em diguis que no t'imagines a dalt de la torre, traient el cap per la finestra i llençant un llençol perquè el teu estimat pugi..:)
CARME, en general la majoria hem dit blau! I la veritat és que em pensava que sortiria més el gris, perquè he sentit molta gent que diu que és gris. Quins blaus més macos que has dit Carme, els he visualitzat i tot! I el blau verd, quina meravella…
XEXU, t'haurien de fer el joc aquell que et diuen nom de coses i tu has d'anar dient un color molt ràpid, el primer que et surti, sense pensar-t'ho! Però ja veig que pel que dius et quedaries amb cara de poker i diries…no ho sé!! Bé, segur que perceps alguna cosa que els altres no veiem…tots percebem la vida i el que ens rodeja d'una manera tan personal i especial, que seria maco poder sentir com la sent algú altre durant un dia.
PILAR, doncs tu ets la que has donat més en el clau segons l'estudi del FAD i l'exposició que van fer (ho ha explixat la Violette!). La manera com has explicat aquest color tan particular la trobo preciosa, la comparació amb les escates del peix, i tots els colors que si reflexen és molt bonica. I m'has fet pensar en la brillantor i és cert, el cel brilla moltíssim!
MELOENVUELVEPARAREGALO, m'alegro que t'agradi la foto! Quina gran veritat, les rajoles grises (i precioses) amb la flor són una de les característiques de Barcelona i un dels colors que més veiem al terra.
VIOLETTE, gràcies pel teu comentari i per aportar el toc de qualitat! ;P Quina exposició tan maca que devia ser. M'hagués agradat veure-la! Quan vaig llegir de color…..sardina em vaig quedar amb la boca oberta!! Mai se m'hagués acudit dir aquest color…i realment sí que té aquest color, un blau platejat brillant.
MISS YUSTE, moltíssimes gràcies!!! M'alegro que t'agradi la fotografia! Estic molt d'acord amb la comparació amb Londres, que aquesta sí que és clarament una ciutat grisa on reina la grisor constament. Realment dient només un color, com el blau, ens en deixem moltíssims, i tu n'aportes un que encara no s'havia dit el terra càlid, que també hi és. És bonic que poguem veure tants colors diferents!!
LA MEVA MALETA, oh, una altra enamorada d'aquesta ciutat, si és que té algo especial perquè ens encandili a tants!! Benvinguda al blog i espero que sempre que vinguis t'hi sentis com a casa per dir el que et surti! Moltíssimes gràcies!
JAVIER, en una frase has explicado a la perfección el porqué de este color azul tan bonito que la mayoría hemos dicho que es característico de Barcelona, perfecto!
ResponEliminaJUDIT, quina afirmación tan i tan certa. I el més curiós és que tots percebem tot el que ens rodeja d'una forma ben personal i única i ho trobo fantàstic. Ja ho diuen "aunque la mona se vista de seda, mona se queda"….i Barcelona és maca de totes formes!
YÁIZA, ara que tornes a ser aquí disfruta molts aquests dies, per tornar amb els francesos amb les piles a tope! Em sembla que això que dius que et passa que mai t'has parat a mirar el cel de Barcelona, ens passa a tots més del que voldríem, que entre una cosa i l'altre no tenim temps per mirar el cel. I és més normal gaudir del cel a la muntanya que allà sembla que el tinguem gairebé a tocar! Ahir feia un cel d'un blau molt i molt bonic, espero que el trobessis així. Ja em diràs de quin color el vas veure tu!
PORQUET, quina descripció més clara de les característiques dels pobles mediterranis que has fet, moltes gràcies! Així com ho has expressat de forma tan clara i concisa, et diré que a mi també em sap greu que, molt al nostre pesar, el gris s'estigui convertint en un dels colors de la ciutat per culpa dels edificis i la contaminació. Mai he entès com certs arquitectes podent fer edificis bonics estèticament, han projectat alguns blocs de pisos que semblen edificis comunistes. Tota manera personalment se'm fa molt estrany imaginar una Barcelona amb el color blanc del guix de les cases com a color predominant. Quan penso en pobles mediterranis em ve el cap especialment Cadaqués i tota la preciosa Costa Brava en general. Segur que a tu, després de les vacances a Grècia, indefectiblement et venen al cap totes les sensacions mediterrànies que devies sentir quan estaves allà. Ah, i hi ha alguna cosa que no ens desperti sentiments contraposats? Hi ha algun sentiment que sigui prou net, lliure i clar i que s'expressi amb tal independència que no se li amaguin certs tocs del sentiment contraposat al darrera? Una abraçada.
CANTIRETA, moltes gràcies maca! Sens dubte el teu cel és el més bonic de tots els que s'han dit, el cel color esperança i el cel color tot està bé. Saps? Moltes vegades quan estic trista o hi ha alguna cosa que em preocupa molt, miro el cel i em sembla que malgrat tots els peròs del món, tot acabarà anant bé. Desitjo que vegis molts cops aquest cel tan maco que veus al sortir de l'Hospital i que et diguin fins l'any que bé cada any. Ahir vaig estar a St. Joan de Déu i vaig pensar en tu, i en que és un hospital ple de persones amb un valor humà altíssim. Un petó cantireta!
MARIA, és el carrer Vallmajor amb Copèrnic, a la Bonanova. No és ni molt menys res característic ni imprescindible de Barcelona, però em fa gràcia perquè sembla com un castell de conte. A tu també t'agrada molt Barcelona, eh? Amb el que escrius queda claríssim!
XICARANDA, doncs després que tots diguéssim la nostra opinió, el blau a part de ser el teu color també li posem el nom del "color de Barcelona" per majoria absoluta a aquest blog! ;) Moltes gràcies per la felicitació!! La veritat és que no me l'esperava i em va fer molta il·lusió!
XAVI, doncs tal com han citat en un comentari més amunt, resulta que van fer una investigació per saber el color de Barcelona i resulta que és el sardina, un blau que reflexa molts altres colors. Tot i que aquí amb els comentaris ha guanyat per golejada el blau!!! Això sí, el blau amb totes les mil i una tonalitats que té!
Segur que és un blau diferent del d'Andalusia. I aquesta comparació segur que és odiosa. I més ara, és clar. Però el cas és que, quan he tornat d'aquelles terres, l'he trobat sempre grisós, d'un blau suau i més acollidor, però un xic brut, i poc feridor. La sensació és certa i el teu comentari és encertat. Ja ho veus: sóc una mica daltònic. Gràcies a Déu.
ResponEliminaHola! Me encantó tú post! Sin conocer Barcelona más que por fotos y videos, me parece una ciudad hermosa y siempre me pareció multicolor. Soy de Buenos Aires, Argentina. Y, si tuviera que decir el color de mi ciudad, la verdad es que me quedaría pensando ... creo que tendria que ser un color luminoso. Quizás, el blanco. Aunque no estoy segura. Voy a prestar más atención! jeje
ResponEliminaTe mando un besote!
Molt bonica la fotografia i molt bonic el premi que t'has endut. Felicitats!
ResponEliminablau és el color de la tranquil·litat i de neteja oi? m'agrada moltíssim veure la ciutat d'aquest color
ResponEliminajo crec que lo de gris és simplement x lo bruta que està de vegades, pobrissona.
ah!! i moltíssimes felicitats pel premi!!!!!!
ResponEliminaJo sóc taaaaaaaaaan barcelonina que anés a viure al lloc que anés sempre seguiria quedant-me "embobada" davant de fotos tan precioses ;-))
ResponEliminaI taaaaaaaaant!! sóc la princesa del castell!! :-))
Qué precioso. Hay que querer a nuestra ciudad para poder querer a las demás, ¿no? Jajaja.
ResponElimina¡Besitos, hermosísima!
Em trec el barret¡¡¡ Tens capacitat per veure l'aura de les citutats jejeje, és veritat que Barcelona aquests últims dies tenia un cel especial , molt blau y net.
ResponEliminaUna abraçada
per a mí tb ha set seeeeempre blava!! blavíssima!! :)
ResponEliminaJORDI, supuso que tots veiem les coses del color que les volem veure. I ja és maco això!
ResponEliminaAUTOMME, pues cuando sepas el color de tu ciudad ya me lo dirás!
JMPERCH, moltíssimes gràcies company!
RITS, no parlem de brutícia…falta posar-nos tan les piles en aquest sentir…tan! Moltes gràcies!!
ASSUMPTA, hola princesa! ;)
SIBERIANA, supongo que hay que querer la vida misma para poder amar…
JUAN, supuso que ara que arriba la tardor el cel ja està mes gris i ennuvolat, pero també té el seu encant…
NOEMOZICA, ha sortit el color més dit! El blau queda oficialment decretat com el color de Barcelona!
I tant, i aquest cel blau que descrius el té moltíssimes vegades!
ResponEliminael cel blau de Barcelona que no veiem perquè estem tot el dia mirant a terra per no ensopegar.... ai!
ResponEliminallàstima que la majoria de dies tinguem un cel per Photoshopar...
Per mi també és el blau,el blau d´un cel claríssim vist des de la gespa d´un parc, estirada. I un gris perlejat, el d´alguns edificis.
ResponEliminaQuan la deixo, se´m transforma en multitud de coloraines. Són els llums dels semàfors, dels comerços i del cel ponent Meridiana amunt, cap a casa.
Tutti colori!
Hola! juraria que ja t'havia escrit un comentari dies abans però com que el senyor blogger de vegades se'ls menja...torno... sense dubtar-ho Barcelona és de color blau , blau de mar i blau del cel...felicitats pel premi c@ts! i epl bloc que no tenia el gust de conèixer...t'enllaço prest! enhorabona per les fotos!
ResponEliminaFINESTRETA, ufff….justament avui no, avui el cel és ben gris i el terra ben moll. Plou, que ja tocava!
ResponEliminaPERÒQUÈDIUS, cada dia hauríem de trobar una momentet per aixecar la mirada i mirar el cel…
PAÍS, ole!!! Quina descripció de les coloraines de Barcelona més maca que has fet…trobo que és bonic tenir molts colors!
ELFREELANG, moltes gràcies per tenir la paciència de tornar a comentar. En blogger últimament en fa de les seves. Així tu ets una altra que també la veu blava, aquí ha guanyat de molt el blau com a color de la ciutat! Benvinguda al blog i m'ha fet il·lusió veure el teu comentari, ja que havia llegit comentaris teus a altres blogs i les respostes que et feien dient-te Elfree!! ;)