Ella

     

I a vegades a Barcelona hi ha persones que celebren aniversaris. I com uns infants, aquell dia recorden els anys que fa que corren per aquí, celebren amb els seus un nou any de vida i per tant, un any més d'experiències i de moments viscuts. A vegades aquestes persones que celebren aniversaris són noies, plenes de somnis i d'esperances i de ganes de fer. I a vegades fins i tot el mateix dia que compleixen anys fan per primera vegada algo que sempre havien somiat fer, gairebé sense saber-ho, una d'aquelles coses que portem ben endins. I per carambola, fan realitat aquell petit somni just el dia que fan 24 anys. Regals que ens fa la vida, suposo. 

I aquestes noies són ben conscients de tot el que encara queda per constuir, per teixir, per aixecar, per somniar, per imaginar...i malgrat ja no ser unes nenes, no han perdut ni una gota de la passió i mica en mica van trobant el seu lloc i van descobrint què els apassiona i desxifrant allò que noten que busquen però que encara no saben ni què és.

I algunes d'aquestes noies la miren a Ella, i la veuen com un exemple a seguir, per la paciència, per la fermesa a seguir endavant (encara que sigui a pas de formiga), per la seguretat interior, per la seva bellesa, perquè no perd l'essència, perquè sap de la importància dels detalls, perquè fa l'olor de les coses que es couen a poc a poc fent xup-xup i perquè esperen que a elles els anys se'ls hi posin tan bé com a Ella, la Sagrada Família.