Darrerament m'ha costat trobar l'estona per escriure un nou post. Algun vespre m'he assegut amb la voluntat d'escriure'n un, l'he escrit a mà i després, finalment, les lletres han acabat tancades dins una llibreta. Altres idees sobre Barcelona que m'han fet pensar ni tan sols han arribat tan lluny i s'han quedat voltant pel cap.
Però sens dubte, aquestes últimes setmanes hi ha hagut un tema que ha estat protagonista en diverses formes a la ciutat (com a molts altres llocs) i sobre el que ja fa dies que volia escriure: la solidaritat. El Gran Recapte d'Aliments, el Dia Internacional contra la violència de gènere, o el Dia Mundial de Lluita contra la Sida, entre molts altres. Emociona veure com els petits esforços individuals sumen i fan pinya contribuint a ajudar d'una forma o d'altra a lluitar contra aquests problemes. Però sobretot, a fer saber a les persones que s'estan enfrontant a aquestes dificultats que no estan sols. A fer-los arribar el suport a la seva batalla, que és la de tots. Ara bé, tenint clar que la forma i la profunditat amb la que calen el patiment, l'angoixa i la por a cada persona que ho viu i el seu entorn, tan sols la saben els afectats. Però no oblidant, que cadascú a la nostra manera, podem aportar el nostre granet de sorra i contribuir a frenar l'empenta del vent.
I no oblidis l'esdeveniment solidari més reeixit de casa nostra, la Marató de TV3. No és una cosa només de Barcelona, com tampoc les altres que has dit, però puc garantir que els diners que es donen en aquesta gala s'empren amb la millor de les finalitats, finançant la investigació en favor de molta gent que ho passa malament per culpa de malalties injustes. Un objectiu clar, i possibilitat de buscar solucions. Aquesta és la clau del seu èxit, totalment merescut.
ResponEliminaDesembre es dóna molt a totes aquestes iniciatives. El bo és pensar que s'estenen mes a mes. Més enllà del Nadal.
ResponEliminaPer cert, no aconsegueixo saber on és aquest parc!!!! aahhggg!!
ps. a mi tb em costa posar-m'hi al blog. Moltes, moltes coses. Però ja aniran sortint els posts. Segur
Totes aquestes apostes solidàries són fantàstiques, però jo sóc de les que pensa que els grans canvis vénen sempre pels canvis, les actiutds individuals.
ResponEliminaSom-hi! cadascú i cadascuna el seu granet de sorra!
Un petó, bonica!
En XeXu ja ha recordat el gran esdeveniment de la solidaritat a Catalunya que és la Marató, i que l'hem convertit en el que és entre tots els catalans, tots junts, fent-ne un autèntic èxit.
ResponEliminaAlmenys reconforta en aquests temps de vaques magres que segueix brotant un sentiment de solidaritat en la nostra societat. No està tot perdut!
La generositat i solidaritat envers els altres diu molt d´un mateix. Desembre ja les té aquestes coses. Seria maco que aquest "esperit nadalenc" es dugués a terme durant tot l'any.
ResponEliminaEnhorabona per totes aquestes iniciatives, sempre són benvingudes!
Hola Barcelona! Me gustó mucho el final de tu post: siempre se puede ayudar. Lo notable es que también quienes están en una situación difícil pueden ayudar generando conciencia, respeto, empatía, solidaridad. Me llegó mucho tu post!! :o)
ResponEliminaTe mando muchos besos y te sigo leyendo!!
Sempre em sorprenen aquests atacs de solidaritat concentrats en una època concreta de l'any. No crec en esperits nadalencs si només funcionen quinze dies. Conec gent que es trenca les banyes treballant en projectes solidaris que passen sense pena ni glòria durant tot l'any i ara, mira, un a cada cantonada.
ResponEliminaSom d'allò més incoherent.
Jo també estic fent post cada molts dies. Què hi farem, és una cosa que fem per plaer i no per obligació, així que no ens podem sentir malament per això.
ResponEliminaLes mostres de suport que anomenes estan molt bé. Jo mai m'he involucrat massa amb cap d'elles, i potser per això tinc una mica de sensació d'escepticisme quan hi penso. No sabria explicar bé per què, però... mmmm. No sé. (què bé que m'expresso, oi?).
Doncs res, ànims Barce, que ja s'acaba l'any i passarem pàgina! (i tot seguirà exactament igual que el dia abans, evidentment)
està sobradament demostrada la nostre solidaritat catalana....llàstima que no ens copiïn aquestes coses als altres llocs
ResponEliminaPer sort la nostra solidaritat resta encara intacta davant dels grans reptes socials que se'ns plantegen!
ResponEliminaEl poble català és un poble molt solidari, ho tinc comprovadíssim.
ResponEliminaAixò ho veiem en grans campanyes, com aquest "Gran recapte d'aliments" que ha ultrapassat totes les expectatives, o la Marató que ha citat en XeXu... però també en el dia a dia. Per exemple, a la meva Parròquia cada dia tenim més usuaris de Càritas. Alguns dels aliments que es donen venen de la Unió Europea, altres del mateix Banc d'Aliments... però hi ha un producte del que sempre anem molt, molt escasos i és l'oli. Doncs bé, s'ha demanat que per aquestes dates la gent porti oli... i de veritat que aconseguim oli per repartir per tot l'any :-)
A mi no m'agrada parlar de solidaritat per Nadal, em sembla hipòcrita. No ho dic pas per tu, m'ho sembla en general. És com si durant aquestes dates haguèssim de fer el bé i la resta de l'any què?
ResponEliminaXEXU, oi tant que no l'oblido, el tinc ben present La Marató és exemplar i al llegir totes les investigacions que s'han pogut fer gràcies a les donacions que s'aconsegueixen et sents orgullós de ser català i formar part d'un país que cada any es mobilitza per una bona causa d'aquesta forma tan massiva.
ResponEliminaRITS, estic totalment d'acord, la solidaritat hi ha de ser durant tot l'any, no pot ser cosa d'aquestes dates. Ah, la foto està feta al parc de l'Estació del Nord. M'agraden molt a mi aquests arbres posats en rotllana...
FANALET, has dit una qüestió essencial, és impossible capgirar el problema si individualment no es produeix el canvi. Actituds individuals i culturals...
PORQUET, La Marató és fantàstic i és impressionant quantes persones, empreses i institucions es mobilitzen per aconseguir aportar el seu granet de sorra, tants que al final es fa una muntanya!
JUDIT, ho veig exactament igual que tu. Durant tot l'any podem fer moltes petites accions per contribuir a fer el món un pèl millor, a vegades penso que un somriure mateix a algu trist ja ajuda.
AUTOMNE, muchas gracias guapa! Sí, tenemos muchas formas de ayudar y cada uno podemos encontrar la nuestra.
JOAN, hi estic d'acord, està clar que la lluita contra la sida, els maltractaments, la pobresa o qualsevol altra causa és un treball constant, no es canvia res amb un dia. Però anar fent campanyes durant el transcurs de l'any tal com fan molt bé l'associació contra el càncer o el banc de sang i teixits, ajuda a consciensar i sensibilitzar. Sent realistes, les persones que ja tenen el gen solidari no se'ls ha d'anar a buscar, ja venen sols i durant tot l'any. Realitzant campanyes el que s'aconsegueix és tenir més repercussió als mitjans i poder tenir un dia on reflexionar sobre una determinada problemàtica. Tot ha de començar un dia, i estic convençuda que algú que, per exemple, va donar menjar al Gran Recapte, ara ha conegut la fundació i col·laborarà amb el Banc dels Aliments durant tot l'any.
YÁIZA, moltissimes gràcies! Hi ha setmanes que la feina et cau a sobre i llavors el bloc queda totalment aparcat i em sap greu perquè penso pobret....però els nostres blogs poden estar contents que sempre tornem!
GARBÍ, tens tota la raó..com a mínim som capdavanters en alguna cosa i aquesta en concret és molt i molt maca.
ELFREELANG, quanta feina a fer....però estic convençuda que treballant-hi dia a dia aconseguirem anar avançant, encara que sigui a poc a poc.
ASSUMPTA, exactee!! M'ha encantat el teu exemple! Amb els diners que s'aconsegueixen per La Marató es pot investigar durant molt de temps i és fantàstic. Felicitats per la feina que deveu fer des de la teva parròquia, ara que hi ha tantes famílies que ho necessiten aquestes ajudes són essencials.
QUETA RIPOLL DE MATAFALUGA, entenc el que vols dir i sobretot entenc el rerefons del teu comentari. Ara bé, no puc estar en contra de grans iniciatives com el Gran Recapte d'Aliments, La Marató o moltes altres campanyes que em semblen exemplars. Tal com li deia al Joan, està clar que per ajudar a erradicar la pobresa o els maltractaments el treball ha de ser constant, i crec que ja hi ha moltes i moltes institucions, voluntaris i persones mobilitzades. I encara que algú tan sols col·labori de forma puntual a favor d'una causa no pot ser mai mal assumpte...no ho sé jo ho veig així. I crec que la majoria de gent sí que fa el bé durant tot l'any...estimant els seus, sent bones persones, donant suport a persones properes (o no) que ho necessiten, etc.
tothom es recorda de la solidaritat durant aquestes dates, per què serà?
ResponEliminaEt dono suport, Barcelona. Però crec que hi ha coses que no estan gens bé. No hem de caure en els paranys que ens posen. La lucidesa va bé. I això no treu que nosaltres puguem fer moltes accions positives. Però cal estar alerta.
ResponEliminaUna abraçada.
PS: pons007 n'acaba de dir una de bona, crec.
Somos un corazón. ¡Que se note!
ResponEliminaPetonets llenos de cariño para ti, preciosísima :D
Aquestes persones no s'han d'oblidar mai, i s'ha de lluitar per garantir que tinguen una vida el més digna possible.
ResponEliminaHo dic jo, que estudie Educació Social i vetlle pels interessos dels més desafavorits, o oblidats. Sempre venen amb mi aquests pensaments.
De nou, m'encanta la imatge.
Un bes grandot!
Cal que recordem que no estem mai sols i aïllats.
ResponEliminaMolt maca la teva reflexió i el teu entusiasme envers la solidaritat!!... Jo també la comparteixo!!...Si mires al teu voltant sempre tens l'oportunitat de fer algun gest!!
ResponEliminaBon Nadal!!
Una abraçada molt forta!!
I el Nadal és l'època ideal per adonar-nos de tot això... :) Per cert, la foto molt maca!
ResponElimina¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
ResponEliminaamb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Reflexió molt encertada i molt habitual en aquestes dates en què tots i totes ens sentim una mica més solidaris. Ho hauríem de ser tot l'any, però si ho som unes setmanes almenys és alguna cosa!
ResponEliminaEt desitjo que el 2012 et doni una miqueta més de temps per continuar enamorada de Barcelona i compartir amb nosaltres els teus descobriments!
Ei, aquesta foto la veig molt sovint :)
Molt bon any , Barcelona!
ResponEliminaPrecioso tu blog. Gracias por acercarme tantos rincones que a su vez me traen tantos recuerdos. Descubrir Barcelona es un reto que cada vez me engancha mas. Barcelona et trobo a faltar!!. Espero sigas publicando más!!
ResponEliminaun abrazo
Et continuem donant suport.
ResponElimina