dissabte, 17 de maig del 2014

Artistes


Jo també vull que quan a la feina faig una pirueta laboralment parlant, o ens hi deixem la pell i tirem endavant amb èxit un projecte que ens ha costat plors, suors i llàgrimes, s’aixequin els companys a aplaudir. Jo també voldria que cada dia quan surto cansada per la porta de l’oficina, després d’estar més de 9 hores donant-ho tot, trobar una bona munió de gent variada que en files, drets, ben colocats i somrients, m’aplaudissin, xiulessin i fins tot se sentís “guapa” de tant en tant. I al final algú em dones un ram de flors colorit i olorós. M’agradaria al acabar la jornada sortir tot l’equip agafats de la mà i fer unes quantes reverencies i tirar petons als que ens aplaudeixen. I si tingués un vestit bonic amb caiguda per agafar-me la faldilla al fer la genoflexió ja seria la repera. O al matí mateix quan surto de casa a les 7h, quan acaben de posar els carrers, carregant el portàtil i molta son matinera, estaria bé trobar espectadors que aplaudissin com quan surten els artistes a l’escenari, compartint amb tu aquell instant. En certs moments donaria força per seguir endavant i dir a per un altre dia, a per un altre repte.


No trobo just que ells, que poden anar vestits un dia d’herois, l’altre d’un animal i el següent fer d’abre o de trencanous, a més, cada dia després de fer la seva feina, la qual estimen i disfruten (igual que fem molts) nosaltres els haguem d’aplaudir fins que se’ns cansen les mans…i que, en canvi, a nosaltres ningú no ens aplaudeixi. No ho trobo just! M’agrada aplaudir als artistes, no em malinterpreteu, però penso…a mi també m’agradaria que de tant en tant algú m’aplaudís. És un detall, una ximpleria, sí, però és un acte molt bonic i digne de reconeixement cap a una altra persona, de connectar-te amb ell, d’agrair-li que t’ha fet gaudir, emocionar, de valorar el seu esforç.  I és que molts no tenim feines tan vistoses i amb tant ressó mediàtic com els esportistes, els actors o els ballarins, però amb les nostres accions diaries deixem alguna cosa bona al nostre entorn. A cas no som artistes també?

12 comentaris:

  1. No sé si seria normal que ens aplaudissin per feines que no són d'arts escèniques, però que molts cops ens ho mereixeríem, d'això n'estic segur. A mi m'agrada premiar i destacar els companys quan ho fan bé, felicitant-los i esperonant-los, però d'aquí a fer-los una ovació va un bon tros, és clar. Ens haurem de conformar amb això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu ho dic en broma això que ens aplaudissin!! L'únic que els últims cops que he anat al teatre m'ha vingut aquest pensament boig al cap!

      Elimina
  2. És artista tothom que fa més del necessari, ho he llegit alguna vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això m'agrada! És artista tot aquell que ho dóna tot i s'hi deixa la pell.

      Elimina
  3. Artistes no reconeguts. ^-^
    Molt bonica la foto.

    ResponElimina
  4. No tens un cap que t'aplaudeix quan fas una bona feina? Jo si, aprofito, per saludar-la. Hola jefa!

    ResponElimina
  5. Doncs si que ho fa! : ) Però jo no em refereixo al cap...sinó a tenir públic, un grup de gent aplaudint!

    ResponElimina
  6. Però si has reobert el blog!! .-DDD

    Entre que se'm va espatllar l'ordinador i una sèrie de problemes, entro molt menys... si no m'arribes a deixar el comentari al meu, no "et veia"... Eeeeei,,, bentornada!!!

    I anant al comentari del post... Ai, xiqueta, jo el que voldria és una feina... encara que mai ningú no m'aplaudís :-((

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, com no puc anar al cinema, ni al teatre, ni a res... ni a sopar fora amb el marit... Quan no tens feina la vida és... diguem-ni... complicada.

      Elimina
  7. Gràcies Assumpta. Aviam si sortim aviat de la maleïda crisi i van sortint més feines.

    ResponElimina
  8. mha encantat aquesta reflexió i mha fet pensar molt també, moltes gràcies per aquests mots que ens remouen!!

    ResponElimina