Cosmopolita, moderna, cool, actual…i penso: ja! Qui vulgui posar una etiqueta a Barcelona com si de carn o peix es tractés s'equivoca per complet. Ella és molt més que tot això, ella no pot ser descrita amb quatre paraules fàcils i (en teoria) guais, ella és tot un món, un univers complex on sempre quedarà alguna cosa a dir, un matís més que afegir, perquè cadascú la viu d'una forma diferent i la redescobreix a la seva manera.
Ella és com les coses grans, que ja s'ha dit tot però encara queda tot per dir. Ella és com aquells temes dels que mai et canses de parlar i rascar una mica més: l'amistat, el somnis, l'amor, la felicitat…Barcelona s'ha de viure, s'ha de gastar de tan fer-la servir, s'ha de desgranar amb devoció i amb passió. Menjant-se-la a mossegades, exprimint-la amb ganes, a voltes seguint els impulsos intensament, a voltes amb suavitat i tendresa. A ella te l'has de cruspir a petons, a rialles de les que exploten i a abraçades de les que fonen. I quan ja has fet tot això amb ella, no pots fer més que estimar-la i caure rendit als seus peus, perquè sense ni adonar-te'n t'ha ben conquistat. Perquè Barcelona et fa sentir tot això, i quan ja estàs esgotat de disfrutar de cada pam d'ella i buscar-li les pigues i les cicatrius d'antigues batalletes, ella encara és tan encantadora, que quan més desprevingut estàs et vol donar les gràcies per defensar-la i dir que no és una simple paraula marketiniana feta per atreure turisme i ajudar a l'economia. I per això et regala un detallet dels que et fan envermellir de dins i et fan venir ganes de fer-li una abraçada enorme i dir-li gràaaaacies! Ella et regala això, aquesta postal amb Mini vermell inclós, que et fa sentir per uns instants de visita a una Barcelona del passat, tot i que som a ple 2011. I et demostra, una vegada més, que ella té mil cares i que quan li diuen blanc, ella diu negre, perquè tot i que sembli que ho fa per portar la contrària, ho fa per dir-te en veu alta i clara que ella no creu en les etiquetes ni en els simplismes. I sap que no tot és el que sembla ni sembla el que és. Ella és complexa i n'està ben orgullosa de ser-ho.
Hi ha tantes Barcelones diferents que voler-la catalogar amb un parell o tres d'etiquetes no és possible. En algunes zones passes de la modernitat a la decadència creant un carrer, i vas veient els mil i un colors que se li poden atribuir. Passat i futur també s'hi donen cita, i no te l'acabaries mai. Has fet tota una oda a Barcelona, i pels que l'estimem i l'hem gaudit, i seguim gaudint-la, ens fas pujar els ànims per formar-ne part. Com t'estimes la teva ciutat!
ResponEliminaEn això sí que hi coincideixo totalment!! Barcelona grande y única, nanái. En són 100 i cap, tot en la mateixa ciutat!! :)
ResponEliminaJo la prefereixo a cap altra capital del món.
ResponEliminaI que em vinguin al darrere amb un flaviol sonant.
És una casa? Sí tens tota la raó, com si fós una postal...Que maca!
ResponEliminaGuau!!!! com t'estimes la ciutat!! i és ben veritat tot el que dius. I malgrat els turistes, malgrat les aglomeracions, malgrat la brutícia, és preciosa, i té racons per descobrir, gegants, petits, amagats o als ulls de tot!
ResponEliminaDe fet, la primera que li pose és "Cosmopolita" xD Però és clar que la seua essència no es pot reduir només a una paraula perquè s'haurien de fer moltes distincions; però això és la gràcia de Barcelona.
ResponEliminaMoltes abraçades,
Miss Yuste :)
Ostres! crec que a moltes dones els hi agradaria que els seus amors parlessin d'elles com ho fas tu de BCN! Com a mínim a mi! :)
ResponEliminaM'encantaria saber on és aquesta fotografia! :)
ResponEliminaTot i no viure-hi sí que hi estic relativament a prop, i hi ha barris que els conec una miqueta. D'altres zones em són del tot desconegudes, però ara que són vacances i que la butxaca no s'està per orgues, hi he fet alguna visita, tan sols per passejar-hi. I hi ha racons que sorprèn trobar-los dins de Barcelona. I és enorme, o sigui que tinc milers i milers de llocs per visitar i segur que no me'ls acabo mai!
Encantada de conocerte! Se nota que te gusta Barcelona, qué bueno!!!
ResponEliminaUn abrazo.
Jo diria que sé on és la foto: la cantonada del carrer Císter amb algun carrer del qual no en sé el nom... És un edifici de l'escola Canigó. Allà davant hi ha la Facultat Blanquerna, on he treballat un temps. M'equivoco?
ResponEliminaPer cert, a tots els barcelonaries, us recomano un blog molt dolç sobre les millors troballes llamineres de la city, per exemple els millors capcakes: http://troballesdolces.blogspot.com/2011/08/magdalenes-no-cupcakes.html
14 d’agost de 2011 16:36
Volia dir cupcakes! (error tipogràfic)
ResponEliminaQué quieres que te diga!!?? Has ganado una seguidora!! Jo també sóc una enamorada de barcelona (aunque no sé català todavía)
ResponEliminaPetons
Tengo un buen amigo que viene regresando a México tras un año de haber estado en Barcelona estudiando y creo que le está costando mucho hacerse a la idea: quedó enamorado, jijiji. No lo culpo.
ResponEliminaMuchos beso, cariñito.
Moltes gràcies pels vostres comentaris! Perdoneu-me per aquest post tan de boja per Barcelona, però aquests dies de tan turista, de tanta foto de la Sagrada Família i de cartells de superfestes cools per als turistes, vaig necessitar fer aquesta entrada. Una abraçada ben forta per tots i totes!
ResponEliminaXEXU, Barcelona és com les persones, tenim moltes facetes i molts matisos. Passat i futur, també al igual que les persones es veu qui han estat i molts cops s'intueix com seran. Esperem que el futur de Bcn sigui esplendorós. I sí, m'estimo la ciutat, com tu mateix, com tots els que no ens podem resistir als seus encants, suposo que se'ns posa a dins. Eiii i els ànims barcelonins sempre ben amunt, eh?:P
NOEMOZICA, això mateix que has dit és el que volia dir al post. És una i moltes, i ja se sap en la barreja està el gust! :)
HELENA, doncs m'hi afegeixo plenament: jo també la prefereixo i que em vinguin al darrera amb un flaviol sonant.
MARIA, és una escola! Quan vaig veure el mini aparcat justament al davant em vaig quedar :o , sembla una postal de fa anys.
RITS, sí que n'és de preciosa, tenim tant per descobrir que em sembla que estarem ben enfeinades, però ja és maco tenir feina d'aquest tipus! ;P I sí que me l'estimo, malgrat tot com dius tu. Malgrat conèixer les coses dolentes…però igualment estimar-la tota, entera, sense jutjar-la ni culpar-la pel que no és perfecte. Estimar-la per com és…
MISS YUSTE, sí he posat cosmopolita primera perquè se sent molt, però a diferència de moltes ciutats cosmopolites Barcelona em sembla que té moltíssims més matisos que la fa especial. Que avorrides les coses planes, en les distincions està la personalitat!
FILADORA, jejej quina gràcia! Homeee, és que si s'estima s'ha de fer amb passió i entrega…fora amors que no et diguin com a mínim aquestes coses…en el fons em sembla que sóc una romàntica empedernida. Els amors han de parlar així a les seves estimades, sinó no són dignes de dur aquesta paraula: amors. ;)
LAIA, aquesta foto és el carrer Císter ben a prop del Cosmocaixa, el Museu de la Ciència! Tu que estudies biologia sempre està bé tornar-hi, tots hi hem anat de petits, però ara de gran és disfruta igual o més. Fa uns anys van posar el bosc inundat i no sé si ja hi deus haver anat, però és realment impressionant. El primer diumenge de cada mes l'entrada és gratis així que val la pena revisitar-lo.
Em sembla genial això que dius, molts cops marxem molt lluny i no coneixem el que tenim més a prop i també és ben maco. I està molt bé aprofitar l'estiu per descobrir una mica més Barcelona. A mi també em passa, que molts cops caminant, descobreixo algun lloc i penso ohh, mai m'agués imaginat que hi haguès algo així. Si, si, no ens l'acabariem ni que volguèssim…hi ha tants llocs!
BUENAS NOTICIAS, igualmente! Si que me encanta…supongo que con lo que le escribo se me nota mucho…:P Bienvenida y gracias!
PINEDA, chapeau!! No, no t'equivoques gens!! Sí, és Císter amb Melilla, al davant de la Blanquerna! I la veritat és que contrasta basant l'edifici de la facultat amb aquest tan antic. Tranquil·la amb els cupcakes, ja s'entenia igual! T'enyorem, ja ho saps. I no pot ser que cuando tu vens, nosaltres marxem…un petó enorme!
GAINSBOURG, muchas gracias! Me gusta que digas no se catalán TODAVÍA!! Como todo, es ponerse! Y por cierto, lo que has escrito en catalán está perfecto, así que un poquito si que debes saber…si no, en el blog hay traductor! Bienvenida!
ESPÉRAME EN SIBERIA, oh pobrecito, supongo que además de la ciudad en si, también debe hacerle pena dejar los amigos que ha conocido, la vida a la que ya se debe haber acostumbrado. Además algo bueno es que Barcelona no se mueve, siempre estará ahí esperándole para cuando decida volver y le recibirá con los brazos abiertos!
Dons sí que es veritat que Barcelona ho té tot i que mai et canses de descobrir-la. És una ciutat molt díficil de superar¡¡¡¡ Una abraçada
ResponEliminaAmb aquestes paraules precioses puc veure que el títol del teu blog és absolutament cert :-)
ResponEliminaSaps? Imagino un llibre de prosa poètica d'aquesta que tu fas, ben ple d'escrits dedicats a la nostra estimada ciutat... Poemes i fotos. El títol del llibre? El del teu blog, és clar!! :-)
beautiful edifice.
ResponEliminaMalauradament jo crec que Barcelona s'ha instal·lat en una mena d'estrat de modernor que fa que s'estiguin perdent a marxes forçades totes les virtuts que ens has desgranat d'aquesta ciutat.
ResponEliminaL'altre dia vaig donar una volta pel centre, ple mes d'agost, tarda de divendres... de veritat, em va semblar que la ciutat era un immens parc temàtic dedicat al turisme (de fet érem els turistes i jo...).
Massa disseny, massa modernitat, massa "guaisme", massa "cool", massa ulleres Ray-Ban, massa noietes lluïnt cos, massa obsessió per la imatge... en definitiva, massa superficialitat.
Em sap greu posar aquest contrapunt al teu post però, si ens anem coneixent més, que espero que així sigui, ja veuràs que visc una mena de relació contradictòria amb aquesta ciutat. Certament té molts encants però trobo que cada cop més aquella Barcelona que enamorava s'està difuminant en aquest parc temàtic que, entre tots, l'estem convertint.
Una abraçada!
Johnny, em sembla que a tu i a mi ens agrada tant que ja no som objectius...;)
ResponEliminaAssumpta, sí que és cert, encara que potser la gent que em coneix no ho diria mai, perquè no em passo, ni molt menys, el dia parlant de Barcelona, en parlo ben poquet per no dir gens a no ser que surti el tema. Per això em va fer gràcia fer el blog per poder expressar totes les coses que em feia sentir la ciutat...prosa poètica? sóna molt maco! Gràcies!! Un llibre? això són paraules majors, si que em fas confiança dona, però merci, aniré buscant editors no fos cas...ehehe!! ;)
Photo Cache, thanks! ;)
Porquet, primer de tot, ja et val! Tinc un post preparat de la superficialitat, amb poema i tot inclós, i ara semblarà que et copiï tema!! A l'agost tampoc hi ha el retrat més real de Barcelona, però entenc perfectament el que vols dir. Justament jo alguns turistes quan els veig penso que no veuen la veritat, veuen el que volen veure i el que els hi sembla que és, o es perden moltes parts que potser no entren tan fàcils però que també tenen molt d'encant.
I tornant a la superficialitat, a mi aquest és un tema que sempre m'ha fet pensar molt i m'ha sapigut molt greu cap on estem anant. Sóc la primera que m'agrada molt la roba i la moda i aquestes ximpleries, però tinc claríssim que són això jocs, com a afició, com qui li agrada pintar. I aquí depen a on s'ha perdut completament el món de vista i es veuen unes dosis de buidor importants. Ara bé, no és la ciutat, són les persones. És molt trist quan coneixes gent que primer et sembla que pot ser maca i després veus que són curts de mires o pobres d'esperit com n'hi vulguis dir, i que només saben veure't de fora, i sí, que hi ha molta de gent així, moltíssima, però no tothom és així i menys la ciutat. Ja sé que les ciutats les fan les persones que hi viuen, però no crec que Barcelona sigui un parc temàtic, a molts llocs es veu la personalitat, quan sents aquelles dones grans que et diuen nena deixa'm seure o aquelles cafeteries de l'any de la picó, o no sé molts carrers que tenen molt d'encant i màgia.
Ah! I no et sàgiga greu de ben res, només faltaria! Aquí la gràcia està en dir el que cadaun sent i com ho viu, seria ben trist si tots ho veiéssim tot igual! ;)