Coses que passen a Barcelona (i a molts altres llocs) i que et fan somriure:
- Tenir pressa i anar al súper a comprar 4 coses i el noi del davant que potser en porta 10, et diu: "passa, portes molt poques coses". (avui)
- Anar amb bicicleta i com que vas despistada mirant allà on no toca et cau el bolso, una dona corre, te'l recull i te'l dóna sense que ni tan sols et doni temps de baixar de la bici. Li dius gràcies i et diu "de res, avui per tu demà per mi". (avui)
- Arribar de bon matí a la taula de la feina i trobar-se un detallet amb un post-it amb una frase bonica. (deu fer mes i mig)
- Anar a un forn de pa i comprar uns bastonets de pa, voler pagar amb un bitllet de 20 euros i la noia que despatxa et digui: "deixa-ho estar que no tinc canvi, convida la casa." (ja fa uns mesos)
- Anar-se a depilar a un lloc nou, que la noia estigui embarassada i passar-se tota l'estona parlant de com li posarà, si ja li té l'habitació, si es mou gaire….i que quan acabi et digui: "et regalo un massatge, i et faci un bon massatge a les cervicals i a la cara" (la setmana passada)
- Vas al Sephora, compres la mini colonieta per portar dins el bolso d'olor a vainilla. El dependent et torna malament el canvi, li vas a tornar l'euro de més que t'ha donat i s'ajup, remena per sota la caixa i et dona una bosseta plena de mostres. (deu fer 2 setmanes)
….Petits gestos, petites accions, petits detalls que potser són una ximpleria, però que malgrat navegar entre desconeguts, et fan sentir a un pas de casa. I et fan tenir esperança que un altre tipus de món seria possible. Però dia a dia la realitat et demostra que tan sols és un miratge. I que per desgràcia el món que tenim està potes enlaire. I que no podem fer altra cosa que intentar canviar-lo amb petits detalls, petites accions, petits gestos…
Has estat afortunada. Reconec que m'ha passat algun dels exemples que has explicat, però no he tingut la resposta que has tingut.Esperaré amb paciència^-^.
ResponEliminaSi tens tota la raó del món!
ResponEliminaencara queda gent maca! :)
(Ja surto com a jo! :D)
No tinc el menor dubte que si et passen aquestes coses és perquè tu deus somriure a la gent, deus escoltar, deus ser amable... N'estic segura :-)
ResponEliminaPer cert... quina xulada de foto!! quin núvol més maco!! :-))
ResponEliminaEl darrer paràgraf, tots el coneixem. Això ja se sap. Per tant, queda't amb els detalls, tota aquesta llista de coses inesperades, que potser no ho haurien de ser, però que donat el darrer paràgraf, són sorprenents. Fins llavors era un post molt positiu, i millor que continuï així, no? Deus ser tu que irradies bon rotllo allà per on passes.
ResponEliminaCom en XeXu, les accions que surten del cor repercuteixen en el cor i en el cervell. I els somriures donen molt a canvi de res.
ResponEliminaUn post molt bonic, en el sentit artístic de la paraula. Gràcies.
Hola, moltes gràcies pel teu comentari, a mi també m'agrada molt el teu blog!
ResponEliminaJo estic enamorada de Barcelona fa ja 19 anys! :)
Osti, però quina mena d'aureola tens tu? A mi no m'acostumen a passar aquestes coses... o em costa moooooolt que em passin...
ResponEliminaEn canvi jo, en poc més d'un mes, ja he vist 4 discussions entre conductors però de parats al mig de l'autopista... flipant....
La veritat és que si tots hi poséssim una miqueta de la nostra part, amb aquests senzills gestos això deixaria de ser la jungla que a vegades sembla ser.
tant de bo sempre fos així, oi q sí?? no obstant, ens hem de sentir molt afortunades quan ens passa, pq és genial!! :D
ResponEliminaAquests petits detalls son els que et reconcilien amb les persones, encara som a temps, encara podem ser bona gent i un bon lloc per viure!
ResponEliminaMoltes gràcies per comentar! Aquestes petites coses et fan comprendre que malgrat i viure en una ciutat tots som veïns, tots som germans i que tots volem el mateix: fer-nos la vida fàcil als uns als altres i deixar-nos algo de bo al creuar-nos. I és que ciutat no ha d'implicar indiferència, ni fredor, ni aïllament. Ha de significar comunitat, generositat, convivència, educació, respecte. O com a mínim aquesta és la part de Barcelona que m'enamora, la Barcelona que somio, per fer-la realitat tots hem de continuar remant per fer-la així. Una ciutat on poguem navegar en un mar calmat i agradable. Que tingueu bon divendres! Aquesta setmana ja ho tenim fet això! Avui sembla que fa un dia molt "despejat" i clar…
ResponEliminaMARIA, homeee a mi tampoc em passa sempre, justament per això fa gràcia quan passen aquests detallets. Aviam si tens sort i avui és el dia!
FILADORA, yuhuuu el blogger ja t'ha perdonat i et deixa firmar amb el teu nom! Ui tan que en queda de gent maca! Jo fa un temps vaig començar una llibreteta on m'apuntava els llocs on la gent era maca, perquè per exemple de farmàcia mai anava a la mateixa i va bé per no oblidar-se dels llocs que et tracten bé! :) Per cert, vaig veure que tenies un blog, de què era?? Quan fa que el vas tancar?
ASSUMPTA, homeee tinc els meus dies, però bé en general com tothom, procuro si puc ser simpàtica ser-ho. Hi ha un poema que m'encanta que els últims versos són: si pot ser amable, sigue-ho, sempre es pot ser amable. Si pot ser responsable, sigue-ho, sempre es pot ser responsable. Si pot ser agraït, sigue-ho, sempre es pot ser agraït. En definitiva, si pot fer-ho i és bo: faci-ho! És molt senzill però ajuda com a guia per intentar fer les coses bé. El núvol és d'aquest diumenge al vespre, el meu pare va tenir el detall de fotografiar Barcelona i ja li vaig dir: aquesta foto me la quedo, que m'agrada!!
XEXU, és això!! no haurien de ser inesperades aquestes petites coses, hauria de ser el nostre pa de cada dia…ens hauríem de tractar sempre així tots, fins i tot entre desconeguts. Valep, em quedo amb la part positiva! Clarament no sóc el Buenafuente ni el Follonero, però bé, estar contenta sí que s'intenta.
CANTIRETA, quanta raó que tens, els somriures són molt fàcils de fer i et donen molt. Ja deu ser això, hi ha dies que nosaltres estem torts i tot va tort i els dies que estem contents i feliços sembla que tot vagi rodat! Doncs un somriure per tu! :) Gràcies a tuuu!!!
MGM, ostres et vaig agregar a la barra lateral dels blogs que segueixo però ja he vist que actualitzes ben poquet…Gràcies per passar per aquí! Benvinguda!!
PORQUET, últimament estic tenint bona sort amb aquestes cosetes…ui i per sort no m'haig de renovar el dni ni el passaport en un temps així que, perfecte, que no m'espatllin l'onada de gent simpàtica!! En un mes 4??? noi, si que està alterat el personal, si som estiu!! Jo un cop vaig flipar, un home parat a l'autopista discutint i va obre el maletero i treu una serra elèctrica, tal com sóna! I el meu pare va dir que tiressim que encara pendriem mal, suposo que no devia passar res, perquè no van dir res al tn, però tela…
NOEMOZICA, si fos sempre així seria un gustasso! Però suposo que és això, com que no ens passa sempre, els dies que ens trobem amb gent així de maca encara et fa posar més contenta!! :)
RITS, síiii, aquestes petites tonteries són les que et fan tenir esperança que un dia aconseguirem que tot sigui així. Si tots volguessim el món seria tan millor, seria tan fàcil com simplement ser amables els uns amb els altres i respectar-nos…gràcies pel comentari, benvinguda!
quin gust observar les coses bones que ens passen! últimament sembla que sols en passin de dolentes.. o seràs tú què hi estàs predisposada??? un plaer haver-te conegut!!
ResponEliminacoincidisc amb el comentari d'Assumpta, segur que és perque eres alegre i amable i sempre tens un somriure per a tots :)
ResponEliminaMolts bons aquests exemples de com podem canviar el món, com diu un "curs de miracles" nosaltres fabriquem la nostra realitat. La foto es de les meves¡¡:)))
ResponEliminaQué preciosos gestos te han tocado. Y yo estoy segura que, así como tenemos el mundo patas parriba, también hay más gente buena que mala. Y son estos pequeños gestos de los que tú hablas lo que lo demuestra.
ResponEliminaTodavía vale la pena tener esperanza. Un mundo mejor es posible.
Muá.
Però el canviarem, i tant si el canviarem! Jo també treballo per canviar el món, dia a dia, amb petits gestos... El somriure que et torna la gent quan l'ajudes desinteressadament no té preu... :)
ResponEliminaLes "petites alegries", que deia el "gran" Kandinsky...
ResponEliminaA mi no hem passen aquestes coses bones amb la gent desconeguda. Jo soc d'aquells que sol rebre cops de colze al entrar al tren...
ResponEliminaAnother beautiful accident: Asking Google to translate your lovely Catalan into English. Such happy accidents of language. All best wishes from Boston.
ResponEliminaRATETA MIQUEY, si últimament sembla que hi hagi una onada de males notícies…:( Igualment, encantada!!
ResponEliminaMARIA, bé, no sempre s'aconsegueix però almenys s'intenta cada dia!
JOHNNY, tens raó, aquesta és una foto de les teves!!! Però les teves són molt mes xules eh!!! ;)
ESPÉRAME EN SIBERIA, veo que poco a poco cada vez sabes más catalán no?? Que bien! Estoy contigo, no tenemos que perder la esperanza que es posible! :)
FINESTRETA, clar que sí, mica en mica segur que aconseguirem anar canviant les coses…
HELENA, ets tan bona! No les sabia les petites alegries de Kandisnky, i ja l'he mirat i és molt bonic, com tots els seus quadres.
PONS007, eii benvingut! Si encara no t'ha passat, ja et passarà, tard o d'hora sempre passen aquestes coses…;)
SANDY, it's fun to read the translation of Google! There are many mistakes, but at least they're fun! Thank you for your comment. Regards from Barcelona!
Les "petites alegries" no és cap quadre, és una idea de Kandinsky, que s'adonava de la realitat, ell que és un dels últims grans romàntics.
ResponEliminaOstres Helena, gràcies per fer-m'ho saber! I repeteixo, ets tan bona, un pou de saviesa. Vaig estudiar Kandinsky al batxillerat, vam estudiar els seus quadres i una mica per sobre el seu món, però haig de dir que de les "petites alegries" no en sabia res. Ja ho diuen," no te acostarás sin saber una cosa más". Gràcies.
ResponEliminaLa foto la vaig fer sense mirar, només veient el moment i disparant, els resultats sons diferents¡¡
ResponEliminaBon estiu¡¡
A vegades anem per la vida esperant grans esdeveniments que mai tindran lloc. En canvi, tot sovint amb petits detalls, podem fer una vida més agradable pels altres i per nosaltres mateixos.
ResponEliminaHola, he estado pasendo por tu blog y me gusta mucho tu visión de Barcelona!!
ResponEliminaLos pequeños gestos a veces hacen que el día sea más grande de lo normal...
Abrazos y buen verano
JOHNNY, ja et vaig contestar al teu blog! :)
ResponEliminaJOSEP LLUÍS, quina il·lusió coneixe't virtualment, com que he llegit ja algunes coses maques que explica l'Assumpta de tu, m'agrada conèixer l'altre part d'aquest amor. Siguis més que bevingut!
Estic molt d'acord amb el que dius,i no ho hauríem d'oblidar mai això. Els petits detalls són el que acaben fent un tot agradable.
JAVIER, muchas gracias por tus palabras. Exacto, las pequeñas cosas son las que pueden convertir un día normal en un día precioso, una sonrisa, una mirada, un abrazo. Feliz verano y a disfrutar de los pequeños gestos!
M'encanten aquesta mena de coses petites. I m'encanta que t'hi fixis. Jo també m'hi fixo molt.
ResponEliminaPodríem fer una llista, com un recull, de les petites coses que ens han passat a tots, que ens recorden que hi ha molt bona gent pel món.
Va per què no la proposes? Prometo col·laborar-hi!