Carrers

A qualsevol cantonada t'espera la felicitat. T'espera tot allò que sempre havies somiat. No cal anar massa lluny, ni fer gaires virgaries, ni trencar-s'hi gaire el cap. Seguir endavant, decidit, sense més. No resistir-se al canvi, no ignorar portes quan aquestes s'obren. I són allà mateix. Deixar de mirar al terra, deixar de parlar i simplement escoltar. Mirar tot el que t'envolta i que potser no has vist. Estàs rodejat de flors i s'entreveu un camí de baixada ple de verd esperança. Segurament no saps ni com has arribat aquí, però ja hi ets, aquell racó del món que ni tan sols sabies que existia. Aixeques el cap i mires el nom del carrer, per si de cas algun dia et perds per racons menys agradables i vols tornar, et ve el sol a la cara, tanques un ull per evitar que el sol t'encegui i llegeixes el nom del carrer: COR. Que curiós.

Quan ens perdem la ciutat ens envia consells que només cal saber llegir per tornar a agafar el camí correcte: "no et desviïs mai del cor i tindràs un camí ple de flors i de colors". El Cor és el millor dels carrers, perquè és aquell que porta a tothom allà on desitja ser. Tan sols cal agafar aquest carrer, escoltar-lo i deixar-se portar per ell. Ell mai s'equivoca, tot al contrari, et porta cap allò que anheles. Els seus carrers paral·lels són el carrer Valentia i el carrer Fer. 

Ara bé, el nom real d'aquest carrer és Còr-sega. Potser ja ens avisa, que a vegades passem de ser gent de cor a ser gent cega, que s'ha endinsat en camins sense llum i sense colors. Abandonant d'aquesta manera el camí del cor i agafant altres camins menys coratjosos com el carrer Por, el carrer Excuses i el carrer Deixar de creure. 

Hi ha carrers que no hauríem d'abandonar mai.