M'agrada molt mirar els balcons dels pisos de Barcelona. Pot semblar una plaer una mica estrany, però tan sols està contraindicat per les cervicals i de moment el pitjor disgust que he tingut ha estat ensopegar-me per anar amb el cap enlairat mirant la lluna de València. I en canvi, m'ho passo la mar de bé cada cop que em sorprèn un balcó ben eixerit. Disfruto molt descobrint noves tipologies de balcons, ja que realment n'hi ha de molta diversitat.
En aquesta ciutat de llum és fàcil trobar balcons plens de flors (balconsfloristeries), que amb el seus colors alegren el dia a qualsevol, a part de proveir-te d'agradables gotes d'aigua per refrescar, que tot sigui dit, ara a l'estiu s'agraeix i tot. També hi ha molts balcons verds (balconsselva) que tenen tantes plantes diferents que criden l'atenció de qualsevol vianant (la veritat és que no sé com s'ho fan perquè els hi quedin tan formosos, suposo que deuen ser anys de dedicació i "carinyo"). A la Barceloneta abunden els característics balcons amb penja-robes (balconssisí), que deixen bocabadats als turistes anglesos tan acostumats a la secadora. Els meus preferits però, són els balconets raconets de pau i tranquil·litat (balconsraconetsdepau), que aprofiten tot l'espai per muntar una petita zona on estar relaxat llegint o fent el cafè; aquests tenen alguna petita taula i cadira i alguna planta innocent.
Igual que diuen que els ulls són el reflex de l'ànima, els balcons són el reflex de la vida que es du dins de cada pis. Per això m'alegro al descobrir dia rere dia balcons amb vida: plantes, flors, banderes del Barça, de Catalunya, molinets de vent, palmes i palmons de rams beneïts, periquitos, bicicletes de nens petits amb rodetes..,etc. Perquè encara que aquí a Barcelona els balcons siguin força petits, la qüestió és que són eixerits.
 |
| Balcó raconet de pau |
 |
| Balcó selva |
Doncs fa no massa vaig descobrir en el meu barri un balcoselvaamazonica. No és que sigui com els que tu descrius com a balconsselva és que té un autèntic bosc allà dins. No té pinta pas d'estar cuidat, al contrari, allò sembla deixat de la mà de déu (hi viu gent, però) i allà ha crescut una autèntica selva equatorial!
ResponEliminaJo també vaig amb el cap alçat, però no per mirar balcons, que no em diuen massa cosa, tret que siguin realment espectaculars. A mi em van els rètols de les botigues i cartells, i és per una qüestió blogaire. Per més senyes, pots buscar algun dels meus posts d'aniversari blogaire, o esperar al març següent!
ResponEliminaAquests que has fotografiat s'ha de reconèixer que són molt macos.
ResponEliminaM'agrada molt que t'hi hagis fixat amb una cosa tan banal com el balcons del Barcelona i a més a més le dediques un escrit y que sapiguis veure una alegoria amb l'ànima humana. Esta mot bé. Una abraçada
ResponEliminaMolt creatius els noms que els hi poses. Però "balconssisí", d'on ve?
ResponEliminaEl meu balcó es rosa i blanc ple de flors, però no és a Barcelona.
ResponEliminaComparteixo aquesta afició amb tu, tinc un munt de fotos de balcons humits i marronosos amb roba estesa, m'encanten.
L'altre dia vas deixar un comentari al meu bloc, però no sé com fer-ho per seguir-te, ja em diràs com ho he de fer, aquestes noves tecnologies són massa novedoses per mi.
Una abraçada :)
Que xulo! I tens molta raó, segurament és el reflex del que hi ha darrera... Jo no tinc balcó i tinc ganes de canviar-me de pis només per això!
ResponEliminaEL PORQUET...quina alegria que voltis per aquí, benvingut siguis! :) Que fort aquest balcó que dius, deu ser espectacular. AIxxx, ara em deixes amb les ganes de saber on és i anar-lo a veure i fotografiar-lo per encetar la nova categoria balconiana!!
ResponEliminaXEXU...M'ha encantat la teva col·lecció de fotografies de cartells, m'has deixat entusiasmada!! Ah! i no ho havia vist i he trobat molt bonic aquest joc que fas pels teus aniversaris blogaires amb els cartells, és un regal preciós als bloggaires!! Ara, per poder fer-ho a més de les fotos que vas penjar al blog en deus tenir moltes moltes més, deus tenir una col·lecció realment impressionant!! A mi els cartells també m'apassionen, perquè m'encanta entendre com les marques han d'explicar la seva personalitat i valors amb els colors, el logo, la tipografia...per curiositat quantes fotos deus tenir? 25 o més? i només s'inclouen cartells de Bcn o poden ser de tot arreu?
MARIA...m'alegro que a tu també t'agradin, perquè molts cops pel carrer dic "mireu aquell balcó que xulo" i es queden en plan, ah..si tu ho dius... a mi els que són macos, m'agraden molt!!
JOHNNY...Gràcies, és que realment em sembla que és una altra forma d'expressió de les persones que els tenen.
HELENA...doncs ve d'aquells penja-robes de quatre potes mòbils, sempre he sentit anomenar-los Sisí. I com que aquests balcons tenen roba penjda per tot arreu, per la baraneta, al penja-robes...doncs semblen una Sisí.
IRINA...És clar! Veient el disseny del teu blog tan romàntic maria antonieta, ja ho hagués dit que els tens amb flors blanques i roses!! Com un pastisset de maduixa! Doncs jo tampoc no sé com es fa això de seguir...quines bloggaires més poc avançades que som! Benvinguda!
FINESTRETA...És que vulguis que no, encara que sigui un balcó petit sempre és bonic poder sortir i treure el cap al carrer, mirar què passa a fora, pendre el sol...Encara que una finestra també està molt bé! hehe! ;)
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris! :)
Quina preciositat de post!! Oh!! :-))
ResponEliminaNoiaaaaaaaa que jo sóc una barcelonina enyorada de la seva ciutat!! Em van segrestar per amor... però sempre somio que un dia hi podré tornar... no sé com, però hi somio (amb el meu amor, és clar!! hehe)
Jo també tinc alguns posts barcelonins, amb l'etiqueta "Barcelona"... i és que... ufff... és tan maca!! :-)
ASSUMPTA, moltes gràcies i benvinguda! :) Marxar per amor és molt romàntic! I pel que he pogut llegir als teus posts barcelonins, segueixes venint a Barcelona cada setmana, és a dir que la pots disfrutar igualment! I si que n'és de bonica Barcelona.....aix!
ResponEliminaJo no diria que és una col·lecció, senzillament veig alguns noms pel món que em recorden a blogs o blogaires i hi faig fotos. Sóc una mica malalt i conec molts blogs, els segueixi o no, això facilita la tasca. Les vaig guardant d'aniversari a aniversari del blog, i aquell dia les penjo, en solen sortir una quinzena cada any, així que en dec tenir cap a quaranta o així, alguns noms estan repetits però són d'altres llocs. I no, no n'hi ha només de Barcelona, n'hi ha d'on sigui que estigui i que trobi alguna cosa que em recordi a un blogaire o el seu blog.
ResponEliminaEm penso que Anton Maria Espadaler va fer un llibre sobre els balcons de Barcelona, acompanyat de fotografies i de versos.
ResponElimina