A la fresca

Barcelona i estiu. Muntanya i cinema. Gespa i bona companyia. Ahir a la nit vaig estrenar-me al cinema a la fresca de Montjuïc d'aquest any. En tenia moltes ganes perquè durant l'estiu passat no hi vaig anar ni un sol cop i per això aquest any ho esperava amb candaletes. El cinema a la fresca al castell de Montjuïc és el cine al carrer de tota la vida, però en un espai francament acollidor, on pots disfrutar d'una pel·lícula estirat a la gespa o assegut en una gandula mentres l'airet et refresca el cos, enduent-se tota la calor acumulada al llarg del dia. Ahir vaig tenir la sort d'encetar aquesta temporada amb una joia de l'Iran que em va fer riure, plorar i estar connectadíssima - patint - tota l'estona, i entendre una mica més la realitat de la societat iraniana. Tot i així, el millor del cinema a la fresca de Montjuïc no és el cinema, ni molt menys. Aquest, més aviat és l'excusa per disfrutar d'un dels regals de la ciutat en forma de racó on estar tranquil i relaxat, per passar una bona estona amb els amics. Tan és així, que el que més m'agrada és l'estona d'abans de la projecció.

Per mi el pla és una delícia. Pujar la muntanya i plantar-se al castell cap a 2/4 de 9 del vespre. Gaudir com si d'un fet nou es tractés de les vistes de Barcelona, que queda estesa com una catifa. Després triar lloc, estirar les estovalles a la gespa al més pur estil pícnic nocturn i sopar, tot picant per aquí i per allà el que hagueu portat. A mesura que el cel es va enfosquint, l'esplanada verda es va cobrint de teles de coloraines. A les 10 de la nit, amb cosa de cinc minuts, el cel apaga els llums perquè la pel·lícula es vegi perfectament. I en nits com les d'ahir, en què estava molt ennuvolat, fins i tot la lluna es va amagar. La pel·lícula va avançar al mateix ritme que la gent s'abrigava i s'anava acostant. Hi ha un microclima (semblant al del Camp Nou) que fa que corri una airillo fred que anima a abraçar-se buscant escalforeta. 

No deixa de ser, el pla de sempre, el més antic de tots: quedar amb el amics i fer-la petar. Però et trobes amb la cara més relaxada, jove i amable de Barcelona. És un pla senzill, normal, simple, però que no necessita res més. Per mi ja ho té tot. S'hi està bé, bé amb majúscules. Anar-hi suposa una desconnexió brutal amb el tempo barceloní d'entre setmana i et permet sentir l'estiu a la pell malgrat no estar de vacances i l'endemà haver de fer matines. Oblides per complet les presses i la Barcelona d'asfalt. I quan  tornes tens la sensació que has fet una escapadeta o una excursió de cap de setmana. Tot i que en realitat,  tan sols ha estat una inofensiva sortida nocturna d'unes quantes hores. Sigui com sigui, és una escapada que aquest estiu penso repetir uns quants cops.

Mirant Barcelona

Cel ennuvolat

Negra nit

Part del fons