Hi ha dies que Barcelona em fa sentir petita, com una formiga, com un cigronet, com un insignificant bocí de pols. I m'agrada aquesta sensació, m'encanta. De fet voldria sentir-la a la pell cada segon. Comprendre a cada pas l'immensitat del món, la casualitat que siguem aquí. I ha estat, però perfectament hagués pogut no estar. I ara és i demà pot no ser. I no passa res. M'agrada veure els edificis alts, i sentir-me com si estigués dins un món que no em correspon, que és d'un altre tamany, inabastable per mi.
M'agrada sentir-me una engruna dins la meva estimada ciutat. Una engruna anònima, lliure, tan petita que pot dedicar totes les hores del dia a contemplar la bellesa i el curs de la vida, sense por a ser descoberta o molestada perquè ni tan sols se la veu.
Cadascú s'ha de ficar amb els de la seva mida. Al costat de la ciutat som molt petits, però podem ser molt grans quan estem al costat de la nostra gent. L'anonimat que et dóna la ciutat a mi també m'agrada molt, passes totalment desapercebut si vols. És una de les avantatges. Ho tens tot a l'abast, però si vols t'amagues fàcilment mentre passeges pel carrer, a la vista de tothom, però ningú no et veu. Genial. De vegades penso el per què m'agraden tant les ciutat, i Barcelona en especial, i sens dubte aquest és un dels motius. L'anonimat.
ResponEliminaUna petita gran barcelonessa. M'agrada com el sol il.lumina el edifici. Una abraçada
ResponEliminaEl gran avantatge de Barcelona (i la resta de ciutats) és aquest anonimat que et permet la ciutat (tot i que a Barcelona és relativament senzill acabar topant amb algú conegut dia sí dia no).
ResponEliminaAixí i tot, per a mi els pobles seguiran tenint un encant que cap ciutat del món podrà aconseguir. Sóc un pagès frustrat!
Una de les coses que més enyoro de Barcelona és aquest anonimat... aquest passejar entre centenars de persones i poder estar tranquil·la, amb els meus pensaments, amb les meves coses, sabent que ningú es fixarà en mi... és genial!! :-))
ResponEliminaYou make me miss Barcelona everyday!
ResponEliminawww.theidea-generator.com
D'acord, gràcies! Rebones vacances!
ResponEliminaL'anonimat realment és una gran avantatge... a mi també m'agrada. Ningú no et veu. :)
ResponEliminaHe contestat el teu comentari a "Roda el món i torna al blog" i per descomptat que estem molt contents que t'hi vulguis afegir.
A tu t´agrada sentir-te petita contemplant-la perquè la mires amb els ulls grans i el cor obert. Per això ella s´hi posa tan bé.
ResponEliminaEl resultat són les fotos que fas i les lletres que les acompanyen.
Aquest edifici precisament és molt a la madrilenya, "regio", que deia una coneguda. A mi no m'agrada gaire.
ResponEliminaNunca perder la capacidad de sorprendernos es lo que hace la vida asombrosa e interesante. Me encanta Barcelona y con tu blog me enamoro más de ella.
ResponEliminaSaludos
Valery
Barcelona Daily Photo
A mi sempre em fa sentir així, al contrari del lloc on vinc on sent que sempre estic massa en el punt de mira.
ResponEliminaGaudeix aquesta sensació.
Bon estiu,
Miss Yuste.
Gràcies pels vostres comentaris. Estic contenta que amb el que aneu explicant mica en mica us vaig coneguent, i m'agrada. :) Una abraçada per tots i totes.
ResponEliminaXeXu, m'agrada molt la idea que apuntes que quan estem amb la nostra gent ens fem grans. Dius el mateix que una frase que sempre m'ha semblat única "la gent no s'estimava Roma perquè fos gran, Roma era gran perquè la gent se l'estimava". L'anonimat és absolutament fantàstic, pots ser mirat però no vist i això es posa tan i tan bé. Mira, no m'havia passat pel cap fer una llista de perquè Barcelona és genial i ara que tu has dit un punt em sembla que l'aniré fent, ja en tenim un dels punts: anonimat. Per mi no hi ha millor gust que caminar pel carrer amb música a les orelles, em fa volar.
Johnny, quan el sol il·lumina les coses adquireixen un altre color més alegre i més viu. Un petit gran gràcies.
Porquet, sí, a Barcelona és fàcil trobar-se amb algú perquè més o menys sempre ens movem per allà mateix i ja ho diuen que "el mundo és un panyuelo". Per mi els pobles també tenen molt d'encant i m'agraden. Per mi la combinació perfecte és durant la setmana ciutat i caps de setmana poble. Ara si em féssin triar ho tindria clar, Barcelona, em fa sentir tant lliure. Doncs diuen que en falten molts de pagesos, així que ja ho saps, tot és posar-s'hi! Ara, de veritat deixaries Barcelona plantada?
Assumpta, va tant bé caminar entre tanta gentada perquè estàs al teu univers i pots pensar i estar relaxada, sense que ningú et molesti. Vols dir que a Reus no arribes mai a sentir-te així? Però si és capital de comarca…
Kalyn, a city like Barcelona is not easy to forget. ;)
Atuán, gràcies a tu per passar! Jo de moment aquest estiu de vacances res de res, veurem al setembre…Però em quedo amb "rebones", encara que no faci vacances procuraré tenir rebons dies, rebones nits, rebons moments. Disfruteu les vacances els afortunats que en teniu!
Carme, primer de tot, benvinguda i moltes gràcies per l'acolliment a Roda el món, m'ha fet molta gràcia l'entrada! :) M'agrada llegir-te aquí perquè he llegit forces comentaris teus a altres blogs i sempre dius coses amb gran comprensió i empatia. L'anonimat et fa sentir lliure i estar relaxat quan vas pel carrer…és una sensació genial.
País, quina cosa tan preciosa que has escrit: ulls grans i cor obert. No sé si aconsegueixo mirar Barcelona així com tu descrius però no voldria fer altra cosa que anar així per la vida. Quan anem amb el cor obert tot entra bé i fàcil. Em sento petita perquè aquesta ciutat és tan gran, no de tamany sinó de bonica que arriba a ser. Suposo que quan contemplem les coses boniques ens fem petits al quedar impressionats de tanta bellesa.
Helena, si que transmet certs aires molt madrilenyus, és un edifici desafiant, prepotent i xapat a l'antiga. La paraula "regio" sóna tan dura, distant i forta. Ara quan hi torni a passar i me'l miri segur que em vindrà aquesta paraula al cap. Espero que la nova foto que empenyi aquest edifici cap avall t'agradi més…tota manera parlant de Barcelona les probabilitats d'enfocar llocs macos són molt altes, cosa que em tranquilitza.
Valery, otro enamorado! Barcelona no se puede quejar tiene más pretendientes que nadie!
Miss Yuste, exacte! A Barcelona no et sents al punt de mira, et permet està tan tranquil, sentir-se mirat constament desgasta. Gaudeix tu també del lloc d'on vens i procura no deixar-te atavalar per aquests que sempre et tenen en el punt de mira, tu disfruta l'estiu i aquests ja s'ho faran. Jo ho diuen qui no té feina el gat pentina! Bon estiu maca.
ay, carai... jo ja no sé del tot què em fa sentir barcelona, però de vegades és molta ràbia... depén molt de per on vagi... hi ha barris q em fan sentir petita i fascinada, però d'altres em fan enfadar molt, de veure quina degradació i quin nivell de deshumanització poden arribar a tenir... amor-odi total amb aquesta ciutat, la meva!!
ResponElimina♥
ResponEliminaI love your post and blog so much!!!.))
I need your help. I spend another survey but this time with another question.
"Where do you prefer to shop? What is your favorite shopping center?"
♥
noemozica, cada barri ens fa sentir unes coses diferents, i hi ha barris que ens fan sentir tristesa, però també ganes de canviar algunes coses, ganes de treballar per canviar tot allò que no ens agrada i que no és just.
ResponEliminaMary, thanks for your kind words.
Hola:
ResponEliminaTens un bloc preciós, amb tots aquests textos tan poètics sobre Barcelona.
La teva manera d'escriure és descriptiva, però també poètica.
Seguiré visitant-te per recórrer una ciutat que tant m'agrada.
Jo sóc de Bilbao, però gràcies a un amic de València he après una mica de català.
Una salutació
Ana