Sobre la bellesa

Abans de decidir-me a fer un blog, no era d'aquelles persones que van sempre amb la càmera a sobre a punt per captar tot el que passa al seu voltant. De fet, tot el contrari, trobava sense buscar. Més ben dit, la ciutat em trovaba a mi; i m'inundava el cor i l'esperit, netejant-me tota la contaminació que tenia dins. Molts dies, caminant pel carrer de sobte m'adonava de la bellesa de la ciutat o no tan de la ciutat com a conjunt, sinó d'una determinada perspectiva, d'una imatge concreta, d'un instant precís, de l'ara i aquí tot és preciós. I a continuació m'invadia un sentiment de pertanyença, de sentir-se connectat, de notar que estàs bé i sentir gratitud per haver pogut captar per uns instants tota la màgia de la vida, de l'aire, de la llum i del paisatge barceloní. Sense pretendre-ho, feia fotografies mentals d'aquests bells moments, suposo que per intentar guardar-los en la memòria.

La fotografia d'avui podria ser perfectament un d'aquests moments que he descrit, on l'esclat de la verdor dels arbres, la pau de l'aire i la suau escalfor del sol a la primavera et fan sentir feliç de ser ara i aquí. 

Foto: Avinguda Josep Tarradelles, a l'alçada del carrer Londres.