Hi ha dies que comencen mandrosos sense més pretensió que la de tirar endavant. Avui era un d’aquests dies, però fa unes hores una notícia ha capgirat per complet el dia, que s’ha tornat intens i alegre. Al meu germà gran, a qui m’estimo amb bogeria, li han comunicat una notícia que l’ha fet molt feliç.
Me’n entero pel meu pare i gairebé no m’ho crec. Penso en la il·lusió que li deu haver fet quan li han dit. El truco per felicitar-lo, però no m'agafa el telèfon. Completament emocionada li escric un missatge. Al cap d’uns segons torno a agafar el mòbil i veig que m’ha trucat. No ho he sentit pel soroll del carrer. El truco i finalment, ara sí, el felicito. Li faig preguntes, m’explica com ha anat tot i torno a preguntar i escolto i parlo; i no em veig la cara, però sé que dec tenir dibuixat un d’aquells somriures que t’axinen els ulls i t’escalfen la sang. Somric perquè no puc fer altra cosa, el cor em bull. Quan li sento la veu d’alegria, una sensació de formigueig em recorre tot el cos. El sento pletòric i em diu que li fa força respecte. Només de pensar en el repte a mi ja se’m posen els pèls de punta. Però qui millor que ell per afrontar-lo? Em fa feliç, perquè sé el que significa per ell i tot el que ha treballat per aconseguir-ho. Em diu que no s’ho esperava i que ho hem de celebrar, per això ens convida a tota la family a sopar fora. Em comenta que arribarà cap a 2/4 de 10 i que estiguem tots llestos i guapos per anar-ho a celebrar plegats. Per això, un cop que ja sóc a casa, li faig cas i em poso guapa i l’espero, perquè quan arribi li faré una abraçada enorme. Al menjador, la meva mare truca al meu germà petit i l'espavila perquè no faci tard.
Entre les mil i una històries que deuen haver passat avui a Barcelona, per mi aquesta és la sorpresa del dia i aquesta nit, ens toca disfrutar-la en família. Perquè cadascún de nosaltres va néixer sent d’un color diferent, però amb els anys ens hem anant pintant mutuament. De manera que si un de nosaltres està profundament content, tots estem contents. Avui tots nosaltres serem un. Un molt colorit i molt content.
Foto: Parc del Port Olímpic.
No dónes massa pistes de l'èxit que ha assolit el teu germà, encara que té pinta de ser alguna cosa de feina. De totes maneres, se't veu tan emocionada, que deu ser realment gros. Ara deveu estar gaudint de la celebració, passeu-ho bé!
ResponEliminaHola XeXu! Sí, era un tema relacionat amb la feina. Tot i que a mi em va fer il·lusió pel que sé que significa per ell (que és molt!). Emociona veure algú treballant de valent durant molts anys i no defallir en els moments més baixos i finalment començar a veure els fruits.
ResponEliminaAh! i no tinc remei, si per coses així ja m'emociono quan comencin arribar les coses importants de veritat com fills i casaments i demés, llavors em sembla que explotaré!
Gràcies pel teu comentari! :)
Ostres jo vaig respondre a aquest post i veig que no es va guardar! Et deia que sembla que tens una família molt unida, i que això és molt maco i bastant poc comú!
ResponEliminaFinestreta, gràcies per tornar a posar el comentari! Cada família té les seves coses, però per sobre de tot cal estimar-se molt i estar junts!
ResponElimina